|
||
|
||
Que la mare l'està cridant. La Jana li diu que hi vagi. Quan hi va, la Jana li demana insistentment que li compri la caseta. I com que es posa pesada, finalment li compra perquè era molt semblant a una que ella tenia quan era petita. Quan arriben a casa la mare li diu que la porti al quarto de jugar i que l'endreci. Ella se l'emporta i veu que la nina està fent el mateix que ella (ella mou el braç dret i la nina també, la Jana mira el rellotge i la nina també). La Jana agafa la nina per jugar i la nina li diu: -Vine cap al meu mon! I la absorveix. La Jana comprova com ella es va fent petita i la nina es va fent gran i ocupa el seu lloc dins la seva família. En aquell moment entra la mare a l'habitació i li diu a la nina : -Ja has acabat? Que ràpid! On vas vestida aixi?, d'on as tret aquesta roba? Ves a canviar-te. Llavors la Jana autèntica, convertida en nina li diu cridant a la mare; -Mare! Mare! Estic aquí estas parlant amb una nina. Però la mare no la sent i se'n va. Des de la caseta, la família de la nina li diu a la Jana: -Que crides d'aquesta manera? I on vas vestida aixi?. Ara ella veu que la familia que la crida és la seva, encara que en realitat no ho és, i es fa un embolic perque ara ja no sap qui és la seva familia real. En aquell moment el seu germà Artur, li diu a la falsa Jana: -Anem a jugar? La Jana li contesta : -No no vull jugar amb tu. L'Artur pensa que la seva germana està molt antipàtica, perquè normalment acostuma a jugar amb ell sempre que li demana. La Jana convertida en nina, intenta cridar al seu germà. A l'Artur li sembla sentir una veu, mira per tota l'habitació i s'adona que la veu ve de la caseta de nines. Comença a mirar i veu que la nina s'assembla molt a la seva germana. Llavors la falsa Jana, per distreure l'atenció del seu germà cap a la caseta, li diu: -Baixa que la mare t'està cridant. L'Artur li fa cas i quan arriba a baix, li pregunta a la seva mare que vol i ella li contesta: -No res. Per què ho dius ? L'Artur diu: -La Jana m'ha dit que em cridaves. La mare diu que ella no l'ha cridat. En aquell moment ell comença a sospitar de què alguna cosa està passant. Veu que la nina s'assembla massa a la seva germana i a més a més nota que està molt estranya. Mentrestant a dins la caseta de nines, està passant el mateix que a fora. L'Artur nino, començà a sospitar de la seva germana, que no para de cridar i que es comporta d'una manera que no és normal. La Jana autèntica, intenta explicar a la familia de la caseta, que ellla ni és filla, ni germana ni res, és a dir, que ella no és de la familia. Tothom la pren per boja i la mare comenta que l'hauran de portar al psicòleg. La Jana desesperada, creu que ha de pensar un pla per escapar de la caseta de nines i tornar al món real. A fora, l'Artur real, li comenta insistenment a la mare, que troba a la Jana molt estranya. La mare no li dóna importància in li diu a l'Artur: -Deixa-la, deu estar enfadada. L'Artur pensa: "Aquí hi ha gat amagat i jo ho he d'esbrinar..." |
||
|
||
Compartir un conte |