I de sobte es va adonar... que la nina que estava davant seu tenia el seu rostre, però no era com la Jana era ara, una nena de deu anys, morena amb el cabell llis, dues cuetes i els ulls marrons, era la seva cara però quan la Jana era petita. De cop una llum blanca inundà el seu pensament i començà a escoltar una veu dolça i melodiosa molt relaxant i les nines de dins de la caseta van començar a fer-se grans, o era ella la que a causa de la llum s'anava fent petita?

La Jana es va trobar a dins de la caseta sola i al seu voltant no hi havia cap nina amb la seva cara, la Jana es va a donar que no es podia quedar quieta i va anar a investigar aquella caseta tant fascinant.

Va descobrir una caseta molt curiosa, per una banda hi havia una sèrie de materials molt antics, revistes, llibres, mobles... i quan va continuar caminant va trobar una altra part de la caseta on les habitacions li recordaven molt algun lloc del que no aconseguia recordar-se, o si? Era la seva pròpia casa! Però estava decorada d'una manera molt estranya, no hi havia ni playstation, ni televisió de pantalla plana, ni ordinador, ni telèfon mòbil... en canvi hi havia una ràdio molt antiga que era la que estava sonant amb aquella música tan encisadora que havia arrossegat a la Jana fins a dins d'aquella caseta.

La Jana va parar atenció perquè li va semblar escoltar la seva mare, però en realitat la Jana no sabia que la seva mare estava encara amb el seu germà Artur canviant els pantalons. El temps s'havia aturat, i la veu que sentia la Jana era la de la nina que l'estava cridant.

La Jana es va anar acostant cap aquella nina, no podia parar de caminar era com si una força l'arrossegués cap a ella, la nina mentre la Jana s'anava acostant anava tranquil·litzant-la dient-li que no petis que no tenia intenció de fer-li mal, però si les nines no parlen? Anava dient la Jana.

Però, hi tant que parlem les nines! i més encara quan tenim un secret que hem d'explicar per poder alliberar-nos- va dir la nina-. La Jana no podia sortir del seu esglai i més encara quan es fa fixar en aquella nina i en aquella joia tant bonica que portava al coll, la recordava perfectament, era com la joia que tenia la seva avia quan ella era petita, va ser llavors quan la nina va començar a explicar-li el perquè l'havia fet entrar a la caseta, i la raó era perquè l'ajudés a resoldre el misteri de la seva família que des de feia generacions anteriors havia estat envoltant aquella misteriosa joia.

La joia era fastuosa era d'un color blau intens i tenia un to platejat que feia una llum esplèndida i a la vegada misteriosa, tenia forma de rombe i estava penjada al mig d'un cordo daurat.

La Jana es va quedar embadalida quan va sentir la història fins a tal punt que...