… que la cara s'assembla a la de la seva cosina i que l'olor li recordava a un caramel de maduixa. La casa era gran, bonica i la gent que hi havia dins estava viva!

Quina sorpresa! Mai s'ho hauria imaginat!

     - No estaré somiant?, pensa la Jana.

Els ninots s'apropen a ella i li pregunten:

     - Nena, com et dius?

     - Em dic Jana, i com és que vosaltres parleu?

     - Perquè tu vols aquesta casa com si fos de debò.

La Jana es queda bocabadada, perquè mai havia vist ninots parlants.

De sobte, la Jana comença a veure que s'encongeix i s'encongeix… i es troba davant de la porta de la caseta! la obre, i entra.

Va a saludar els ninots, i li diu a la nina:

     - Com és què t'assembles a la meva cosina?

     - Perquè per fer-me van utilitzar-la de mostra.

De cop i volta sent que li ve molta son… i s'adorm.

Es desperta amb la música de la caseta, que s'ha obert perquè una nena des de fora estava mirant la caseta per dins.

Els ninots entren al seu dormitori, i li pregunten què vol per esmorzar. La Jana contesta que no vol res, el que vol és tornar amb la seva família perquè els troba a faltar molt!

Els ninots li diuen que per sortir d'aquí algú ha de comprar la casa de nines.

Mentrestant, la seva mare i el seu germà al centre comercial l'estan cridant i ella només sent el que diuen a l'interior de la casa. També sent el que diuen a fora quan algú obre la casa perquè vol veure-la per dins.

Els ninots estan una mica amoïnats perquè la Jana vol tornar.

I com no pot sortir, i no la sent ningú de la seva família, la Jana es posa a plorar...