CEIP JOAN JUNCADELLA
6è B de Cicle Superior
 

En arribar als grans magatzems la Jana (de 74 anys amb la cara plena de tiretes per amagar les arrugues), la seva mare (de 96 anys que sempre portava de bastó un pal de golf) i el germà petit (de 53 anys que està molt esquifit i es pensa que és més fort que "Popeye") van començar les aventures…

La Jana va veure que feien en aquell moment una desfilada de models amb roba de bany de la temporada vinent. Ella sense pensar-ho, en un tres i no res, es va treure tota la roba i amb la roba interior, un petit tanga i poca cosa més, es va afegir a la desfilada. De seguida van aparèixer a l´escenari dues persones de seguretat i la van fer fora. Ella no entenia res. No feia més que repetir que era Miss Món. La van deixar per impossible i ella tan feliç es va anar al lavabo a vestir-se. Quan va acabar es va posar a fer grafittis a les parets tan blanques i acabades de netejar. Es pensava que era Water Peas, un home famós d' Anglaterra.

Estava tocada de l' ala. Ella continuava dibuixant quan de sobte va entrar l' Artur espantat.

     - Jana, Jana, has vist a la mare?- va dir l' Artur cridant i molt amoïnat.

     - Jo l'última vegada que l'he vist m'ha dit que anava al lavabo- va dir la Jana ràpidament.

Llavors van sortir direcció al punt d'informació buscant la megafonia. La van trobar però no hi havia ningú i sense pensar-s'ho dues vegades, amb tota la barra, es van posar a cridar com bojos a la seva mare. De cop i volta l'Artur va aparèixer amb un carro de la compra on va ficar a la Jana. De seguida va venir el personal de seguretat però ells ja no hi eren, ja avien marxat.

Mentrestant la mare, sense saber que l'estaven buscant, mirava els aparadors detingudament quan de sobte va veure una hamburguesa al terra. La va agafar amb moltes dificultats i se'n va anar al magatzem a menjar-se-la amagada, amb por de que se la prenguessin. Després d' acabar-se-la es va desplomar i va restar inconscient, doncs estava en mal estat.

Els fills continuaven buscant-la desesperadament. Ja portaven més de dues hores fent-lo. La trucaven al mòbil però res, no contestava. Portaven darrere d'ells una bona cua de persones de seguretat però ells ni s'havien adonat, no els hi feien cas. L'únic pensament que els ocupava era trobar a la seva mare. El temps passava i ells no la trobaven. Després de 5 minuts van veure una dona al quiosc mirant una revista. Era la mare. La van cridar, es va girar i … quina desil·lusió. No era ella, s'havien equivocat. L'aspecte era molt semblant a la seva mare, però no era ella. L'Artur va tornar a trucar-la i tampoc l'agafava, però, aquesta vegada des de molt lluny van sentir una melodia igual a la del mòbil de la seva mare. S'havien que era la d'ella perquè era de composició pròpia. Llavors…


Compartir un conte
Autors: alumnes de 6è B del CEIP Joan Juncadella (Sant Vicenç dels Horts)
Mestra: Anna M. López
report
educació (CRP Baix Llobregat-6)