És com un mirall d'ella mateixa, és idèntica a ella, després es proposa mirar una altra nina i veu que és clavada a la seva mare i un ninot que està assegut a la taula del menjador és molt semblant al seu pare, fins al punt que si tinguessin la mateixa alçada, no sabria diferenciar qui és el de veritat. I un ninotet més petit és el seu germanet. La Jana està tan sorpresa que es queda paralitzada no sap que fer, ni que dir...

Està espantada i al·lucinada. Estava recordant casa seva i poques coses canviaven de la de les nines, el més diferent eren els vestits i alguns mobles.

Tot era tant igual que es pensava que era la vida real, si no fos perquè allà dins no passava el temps, ni les modes, sempre seria igual com és ara, van ser creats per ser tal com són i no canviaran. La Jana una nena d'uns 8 anys va començar a fer una reflexió poc comuna a la seva edat, pensava com canviaven les coses amb el temps...

De cop va pensar que en el seu món per sort o per desgràcia si que existia el temps i pobreta ja no sabia quant n'havia passat. Va pensar que la seva mare l'estaria buscant com una desesperada i no s'equivocava, l'estaven cridant per megafonia. La Jana es va espantar molt ara més que abans, va buscar la seva mare i quan la va trobar la va abraçar i li va dir que l'estimava moltíssim ara i sempre, per molt temps que passés sempre seria la seva mare i com a tal se l'estimaria.

Després va començar a estirar a la seva mare cap a la secció de joguines per a ensenyar-li la caseta.

Li va resultar difícil creure's el que veia. La nena que l'estava mirant li deia a la seva mare:

     - Mare! Aquesta casa és com la nostre! mira, ets tu! oh! I aquell és el pare!

La Jana va quedar molt impressionada i la seva mare li preguntà que et passa?

     - Res, em puc quedar una estona aquí mirant les joguines mentre vas a comprar el sopar.

La mare li va dir que sí i la Jana des d'aquell moment va decidir investigar. Quant la nena que estava mirant la caseta se'n va anar, la Jana es va tornar a posar davant de la caseta misteriosa, llavors va veure que tornava a ser la mateixa de abans, amb els mateixos personatges, la mare, el pare i l'Artur va treure la pols i va veure uns números 444. Va pensar: que serà això?

Ara es va fixar amb les habitacions a la biblioteca va veure una prestatgeria on només hi havia un llibre, el va agafar i al treure'l de la caseta, es va anar fent gran, fins al punt que el podia llegir, el títol era 444. El va obrir i començà a llegir...

En acabar de llegir, estava realment molt espantada, va anar a buscar la seva mare i li va explicar el que passava...