I llavors el nen es va convertir en un pallasso i es va posar a fer pallassades durant una estona, però es va cansar. Es va posar trist i va començar a plorar.

   Tant va plorar que la plastilina que tenia enganxada al nas es va començar a desenganxar i es va transformar en un petit ocellet.

   Els nens i nenes al veure aquell ocellet groc que volava per la classe van començar a cridar. L’ocellet espantat com estava va fugir per una finestra que estava oberta.

   Va arribar a un arbre que hi havia al costat de l’escola, però com era molt petit i estava molt cansat va caure a terra i es va fer mal a les potes i a les ales.
No deixava de piular i de moure’s per terra, però com que s’havia fet tant de mal, no podia volar.

   - Piu, piu, piu,......feia sense parar l’ocellet

   Després d’una estona va passar un senyor pel carrer que va escoltar el piular. Es va apropar i el va agafar i va decidir que se’l enduria a casa seva per cuidar-lo i curar-li les ferides.

   Després d’uns dies, l’ocellet ja estava bé, i podia volar. El senyor va pensar que seria millor que el tornés a deixar en el mateix arbre on l’havia trobat, perquè podria tenir la seva familia.

   Així ho va fer i l’ocellet groc va passar la primavera en aquell arbre junt amb altres ocellets.

   I com que després de la primavera, ve l’estiu i a l’estiu fa molta calor, l’ocellet que estava tranquilament dalt de les branques d’aquell arbre, es va començar a desfer.

   A poc a poc es tornava a convertir en una bola groga de plastilina que queia de l’arbre.

   Quan va caure a terra la va recollir un nen que passejava pel carrer. Li va fer tanta il.lusió trobar-se aquella bola de plastilina a terra que va pensar que quan comencès l’escola, la portaria a la classe i li preguntaria a la mestra:

   - Què podem fer amb aquesta bola de plastilina de color groc?.

Fi