- Però que ha passat aquí?, va dir, molt espantat.

    Un pollet al que li faltaven les potes el va cridar: “Ei vigila que no et vegin els monstres”, si no acabaràs com nosaltres, tenen molt mal geni i s’enfaden molt quan sa n’adonen que no ens poden menjar per que son de plastilina.

    El pollet esgarrifat pel que veu decideix que ell ha de fer alguna cosa, no pot abandonar als altres pollets a la seva sort.

    Però, que puc fer joc? pensa si només soc un pollet de plastelina com ells?.
No ser ni per a on començar!!!!

    Decideix buscar per l’habitació a veure que pot trobar que li serveixi.De sobte es troba una vareta, una vareta con la que fan servir els mags, es a dir, una vareta màgica.

    Ja ho tinc!!! –diu molt content això sempre funciona……..

    Va tocant a tots els pollets amb la vareta però com que no sabia les paraules màgiques que s’havien de dir no li va funcionar.

    Va continuar buscant per l’habitació i a sota una cadira veu un tub de cola: ¡quina sort, pensa!, ara si que he trobat la solució: enganxaré totes les ,parts del cos dels pollets.

    Dit i fet!, però la cola estava seca i no hi havia manera d’enganxar-hi res….

    El pollet es va desanimar molt: “No ho aconseguiré mai, deia plorant”….Però de sobte va tenir una gran idea: “Ja ho tinc!, com no hi he pensat abans” , la solució es ben facil: Qui són els que treballen millor la plastelina?: Está clar que són els nens!, doncs aniré a l’escola i demanaré ajut als nens.

    Dit i fet!. Se’n va anar cap a l’escola. Va arribar just quan els nens es preperaven per anar al pati a jugar i esmorzar.

    Quan en Marc obria la seva motxilla per agafar l’esmorzar, no podia creure el que veia damunt l’entrepà de fuet: ¡era el se pollet de plastilina!, el que feia uns dies havia sortit volant per la finestra de la classe.

    El pollet li va explicar rápidament les seves aventures i el que necessitava.
En Marc va reunir tota la seva colla a l’hora del pati i els hi va fer saber tot el que li havia dit el pollet. Els nens encantats van quedar per reunir-se a la sortida de l’escola per anar a fer la seva missió secreta.

    Els nens van arribar a la casa encantada. Sense fer soroll, no sigués que els monstres, vampirs i demés “bestioles” que hi vivien se n’adonessin van entrar en la sala a on estaven tots els pollets trencats.

    Van començar la reconstrucció i quan tots els pollets van estar arreglats va pasar una cosa molt estranya: els pollets de plastelina es van transformar en pollets de veritat i cada nen se’n va emportar un cap a casa seva per cuidar-lo i estimar-lo.

Fi