Entre tots van pensar un pla i li van explicar a la senyoreta. Li van proposar que s’amagués darrere la porta perquè el pollet no la veiés.

   - M’ho pensaré - va dir la senyoreta. I després d’una estona va dir que sí.

   Després del pati la senyoreta es va amagar i va veure com el pollet començava a córrer pel passadís.

   Quan es va adonar que el pollet de plastilina era màgic es va tornar a desmaiar.
En despertar-se va regalar una hora de pati als alumnes perquè no havien dit cap mentida.

   Aleshores es va desfer la màgia i el pollet es va tornar de plastilina per sempre.

    I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos.

Fi