Vam aparèixer a una illa secreta i vam decidir descansar una estona.

   Mentre descansàvem, ens vam quedar adormits i es va acostar un vaixell pirata.

   Els pirates van baixar del vaixell i sense fer molt de soroll, van agafar unes cordes i ens van lligar al pollet i a mi al pal major del vaixell, però amb tant d’ enrenou, ens vam despertar i ens vam espantar molt al veure el que havia passat.

   Però de seguida, vam pensar en el bec màgic del pollet i li vaig tocar demanant un desig:

   - Que es deslliguin les nostres cordes i els pirates caiguin al mar perquè se’ls mengin els taurons.

   I en un tres i no res, el desig es va fer realitat, els pirates van caure al mar i uns taurons se’ls van menjar.

   Llavors, el pollet i jo vam decidir tornar a casa amb el vaixell pirata, però com que jo no sabia conduir cap vaixell, vaig tocar el bec màgic del pollet per demanar un altre desig i vaig dir:

   - Si us plau, no sé conduir i vull que el vaixell ens porti sol a casa.

   I així va ser, de sobte, el vaixell va començar a navegar dirigint-se cap a casa meva. Però quan portàvem cinc hores de viatge, el vaixell va començar a anar molt a poc a poc fins que finalment es va aturar del tot, el vaixell s’ havia quedat sense gasolina.

   Després d’ estar dues hores parats al mig del mar, el vaixell va començar a enfonsar-se i el primer que vaig fer, va ser tocar ràpidament el bec màgic del pollet i en un obrir i tancar d’ ulls, vam aparèixer dintre d’ un submarí.

   Vam mirar al fons del submarí i vam veure a un home que conduïa. Quan aquell home ens va veure dins del seu submarí, ens va preguntar:

   - Què hi feu aquí? D’ on sortiu?

   I nosaltres vam respondre:

   - Estàvem tornant cap a casa en un vaixell pirata i de cop, el vaixell ha començat a enfonsar-se, i gràcies al bec màgic d’ aquest pollet, hem pogut arribar fins aquí. Ens podries portar a casa, si us plau?

   I l’ home va dir:

   - I tant que sí, no us preocupeu, jo us portaré.

   Llavors, l’ home, que es deia Sergi, el pollet i jo vam continuar el viatge cap a casa i quan per fi vam arribar, el pollet i jo vam dir al Sergi:

   - Moltes gràcies per tot. Et vols quedar a sopar amb nosaltres?

   I el Sergi va contestar:

   - M’ agradaria molt però tinc molta pressa. Gràcies igualment!

   Llavors el pollet i jo vam obrir la porta de casa i la mare, al veure’m, es va posar contentíssima.

   Van passar uns minuts i em va dir:

   - On estaves Ricard? Qui és aquest?

   I vaig respondre:

   - És una llarga història, ja t’ ho explicaré amb calma, però sí que has de saber que aquest pollet és amic meu i gràcies a ell i al seu bec màgic, estic aquí amb tu una altra vegada. Es pot quedar a viure amb nosaltres? És que està solet i no té família.

   I la mare em va dir:

   - I tant que sí, però expliqueu-me bé tota la història.

   El pollet i jo vam explicar a la mare totes les aventures que ens havien passat, i des d’ aquell dia, no ens vam tornar a separar mai més i vam ser tots molt feliços.

Fi