Va sentir por i va tancar els ulls, es va dormir i es va despertar a la Lluna on hi havia un extraterrestre amb quatre potes, vuit mans, tres ulls, punxes a l’esquena, el cos verd i marró i dues antenes i una mica de pèl blau al cap.

   El pollet amb mímica va començar a parlar amb l’extraterrestre.

   - Tu qui ets?

   - Sóc un extraterrestre i estic perdut.

   - Vols ser el meu amic?

   - Doncs clar que sí. D’on vens?

   - De la Terra.

   - Vols venir a fer un tomb per la Lluna?

   - D’acord.

   - Va, anem amb el meu cotxe espacial.

   Van passejar una mica i van pujar al cotxe espacial. El pollet mirava i mirava li van cridar l’atenció unes coses que veia al terra. Va dir:

   - Què és això?

   - Són cràters, alguns s’han format al xocar meteorits.

   Van estar una estona passejant amb el cotxe espacial i al pollet li va agradar el paisatge però, no van veure persones ni vegetació.

   Desprès, quan van acabar el passeig l’extraterrestre li va preguntar al pollet que com era la Terra i el pollet li va dir que li agradaria veure-la, que era molt maca que havia molts nens i nenes i molta vegetació.

   El pollet va pensar que podrien tornar junts a la Terra i així ell se la podria ensenyar però, ... havia un problema “el pollet no sabia com tornar-hi” i s’ho va dir.

   Llavors l’extraterrestre va tenir una idea. Li va ensenyar al pollet un “làser” li va explicar que amb ell podien obrir el forat pel que havia arribat a la Lluna.

   I d’aquesta manera van tornar tots dos junts al pati de l’escola.

Fi