La pedra ha fet màgia, ha hipnotitzat al Nunu i ha fet que no digués res. S’ha sentit el soroll de la bestiola misteriosa amagada darrera les fulles dels matolls.

   La mare del Nunu li pregunta:

   - Nunu, què et passa? Contesta’m!

   La mare l’agafa de les espatlles i el sacseja. El Nunu es desperta i li diu la mare:

   - Qui ets tu? Qui sóc jo?

   Abans que la mare pugués contestar, la bestiola va saltar i va atacar a la mare i al Nunu, però no aconsegueix fer-los mal perquè la pedra màgica els protegeix amb la seva llum. Els poderossíssims raigs enlluernen a la bestiola que s’espanta i se’n va a la seva cova al mig de la fosca selva .

   El Nunu mira molt fixament la llum que surt del sarró. Fica la mà al sarró, agafa la pedra i li diu a la mare:

   - Què és això?

   - Oh! És la pedra màgica! Com és que la tens tu fillet meu? Aquesta pedra és molt valuosa! Tothom la està buscant! On l’has trobat?

   - Ho sento molt senyora no ho recordo!

   I el Nunu comença a plorar. Una de les seves llàgrimes cau a la pedra i fa que es trenqui. La mare agafa un tros petit que s’ha convertit en una beguda màgica. El Nunu la beu i li torna la memòria… Torna la normalitat. El Nunu i la mare agafen la pedra i van a la cabana del cap del poblat. Al dia següent tot el poblat fa una gran festa en la que li lliuren al Nunu un arc d’or com el del cap de la tribu.

Fi