El tigre tenia una ferida als ulls. El seu pare ho va veure de seguida. En Nunú li va preguntar si era greu. El pare li va contestar que necessitaria unes plantes medicinals difícils de trobar, per tal de poder-lo curar.

   - Jo t’acompanyaré, pare.

   - Jo també t’ajudaré – diu la mare.

   - Però quines són i on les podem trobar?

   - En primer lloc necessitarem aràndano , li ajudarà a millorar la seva vista, en segon lloc, una mica de mel, per posar-li a la ferida; i en tercer lloc una mica de boira gebradora

   - Però la boira gebradora és difícil de trobar?

   - Demà de bon matí anirem a la selva i prepararem l’ungüent.

   Els habitants de la tribu no veien amb bons ulls tenir un tigre al poblat. Trobaven que portava alguna cosa d’amagat…. Però el Llamp dissimulava molt, tenia molta gana. En Nunú confiava en ell. En Llamp mai li faria res a un amic com en Nunú. En Llamp li explicava que a la selva té una amiga, la serp Snape que sempre porta un llangardaix a sobre i que tots quatre s’ho passarien molt bé.

   Després de dinar, mentre dormien una migdiada, un marrec del poble va agafar la pedra de colors vius com la llum del Sol sota de la manta on dormia en Llamp. Es va enfilar en un arbre i va estar jugant una bona estona amb ella fins que li va ensenyar al seu pare. Mai havia vist una pedra igual. El seu pare la va esmolar fins convertir-la en una llança perfecte. La va posar un pal i ja estava llesta per caçar.

   Quan en Llamp es va despertar no va trobar la pedra màgica. Va avisar en Nunú, i tots dos van sortir a buscar-la. El marrec cantava sense parar que el seu pare caçaria un mamut, perquè tenia una pedra màgica.

   Així que en Nunú i en Llamp el van anar a buscar. Mentre en Nunú li explicava la història, l’home va clavar la llança a terra.

   L’home li va demanar disculpes, però…no podien treure-la. Van avisar a la gent de la tribu i la llança continuava clavada, ja no tenien més forces.

   A l’endemà les plantes i els arbres estaven marcits i podrits, la selva estava agafant un colo negrós com la foscor de la nit, l’aigua dels rius i llacs s’estaven assecant. I els ulls d’en Llamp cada vegada estaven pitjor. El pare d’en Nunú li va posar l’ungüent.

   Els dies passaven i la ferida es va curar. Però…en Llamp estava molt trist. I aviat els homes i dones de la tribu no tindrien res per menjar. La pedra necessitava l’ajut d’animals que visquessin a la selva, per poder alliberar-se d’aquella terra maleïda que la tenia atrapada .

   En Nunú , que era molt valent i decidit, es va oferir. Va demanar a en Llamp que busqués al Llangardaix Smoke i la serp Snifer, mentre en Nunú va anar en busca del mamut. Es va endinsar en la foscor de la selva. Llavors va agafar el xiulet del sarró per cridar mamuts. Xiula molt fort i al cap d’un moment s’acosta un mamut.

   En Nunú intenta explicar-li tota la història. El mamut també s’està quedant sense menjar i està disposat a ajudar-li. Se’n van tots dos al lloc on era clavada la llança. Allà també hi eren la serp, el llangardaix i el tigre. Tots van començar a cavar al voltant i empènyer fins que la llança va caure a terra.

   En aquell mateix moment tot va tornar a ser igual: els arbres plens de fulles, l’aigua corria pels rierols, els ocells cantaven, el Sol tornava a brillar...

   I la tribu ho va celebrar amb un banquet i van convidar en Llamp, Smoke, Snifer i el mamut.

   I així la pau i la felicitat va tornar a la selva.

Fi