|
||
|
||
.... i de sobte senten uns sorolls misteriosos darrere seu. Comencen a córrer amb totes les seves forces però els sorolls se senten cada vegada més a prop i descobreixen que arriben al final del camí. Allà hi ha una roca gegant i s’amaguen darrera. Morts de por veuen aparèixer un enorme animal, és un ós bru que es queda quiet uns moments, però amb el seu olfacte tan fi, els troba i ... no se’ls menja!!! Els ajuda a trobar la sortida d’aquella cova. Molt contents per veure el sol van camí del poblat en Nunu, el mussol, i l’ós bru. Aleshores arriben a una muralla molt alta feta de canyes de bambú que no els deixa passar. Per sort hi ha un bassal al terra i recorden que encara porten la pedra màgica. La mullen i apareix una destral amb la qual en Nunu talla unes quantes canyes i aconsegueixen passar. Ja veuen el poblat i no paren de córrer fins que arriben. Però es troben una gran sorpresa: no hi ha ningú!! Ells no saben que els han vist de lluny i tot el poblat s’ha amagat per donar-los una sorpresa. De sobte se sent una música molt alegre i comença a sortir tota la gent del poblat. En Nunu abraça ben fort la seva mare i el seu pare. Tothom felicita en Nunu per tornar a casa sa i estalvi i fan una festa que es recordarà molt de temps. El mussol i l’ós bru fan nous amics i es queden a viure al poblat per sempre més. Fi |
||
|
||
Compartir un conte |