Com que la pedra era de vidre, quan va caure al terra es va trencar.

   A corre cuita el lleó es va ficar a un llac per treure’s l’herba ja que amb l’aigua normal l’herba desapareixia.

   El lleó volia aconseguir la pedra fos com fos, així que, va anar fins a la casa de fulles i fusta que havien construït en Nunu i el tigre, va raptar els cadells i se’ls va emportar a una cova.

   Quan el tigre i en Nunu arribaren a casa, els cadells havien desaparegut, però gràcies a l’olfacte del tigre i la capacitat d’en Nunu per reconèixer les petjades del lleó, se’n adonaren que havia estat el lleó el que els havia raptat.

   El tigre i en Nunu van seguir el rastre del lleó fins a la cova on tenia amagats els cadells. Com que el lleó volia la pedra i el tigre i en Nunu volien que els hi tornessin els petits, en Nunu i el tigre van proposar un tracte al lleó, justament el que ell estava esperant, canviar la pedra pels fillets, però quan el lleó va veure que la pedra estava trencada va canviar d’opinió.

   En Nunu mentre es mirava al lleó, se’n va recordar que coneixia a un vell savi que els podia ajudar a solucionar el problema, així que li va dir al lleó:

   - Lleó, si vols podem a anar a casa d’un vell savi que jo conec i que ens pot ajudar.

   El lleó com que no tenia res a perdre va acceptar el tracte.

Quan van arribar a la casa del savi, va sortir de l’interior de la casa un homenet, baixet, amb una barba blanca molt llarga que li arribava fins els peus, segons explicaven el savi dormia de dia i treballava de nit, perquè deia que la lluna espantava els mals esperits.

   Un cop en Nunu explicà el problema que tenien, el savi va proposar una solució en la que tothom sortia beneficiat, si ell arreglava la pedra els animals salvatges de la selva no tornarien mai més a molestar als habitants dels poblats dels voltants i d’aquesta manera tots i totes serien amics i amigues i serien molt feliços vivint a la selva. Va proposar també que el lleó podria tenir el poder de la pedra sempre i quan aquesta es quedés en una cabana construïda de fulles, canyes i troncs dalt d’un arbre i que el lleó, que era el rei de la selva, no permetés que mai ningú l’agafés per fer el mal.

   El lleó convençut va acceptar el tracte, va tornar els cadells al tigre i va cridar a tots els animals de la selva per celebrar, aquella mateixa nit, que a partir d’aquell dia tothom seria amic i recordar que ell continuava essent el rei de la selva. Tothom molt content, va ballar tota la nit al voltant d’una foguera, van veure aigua de coco i menjar fruites tropicals.

   Vet aquí un tigre, vet aquí un lleó, aquest conte ja s’ha fos.

Fi