A la nit, en Momo s’apropa sigil.losament a en Nunu, que dorm inquiet, ili fa ingerir la Flor de la Son en la quantitat que el druida li ha recomanat. Amb l’ajut de la colla, estiren en Nunu al llit de troncs i lianes per transportar- lo més fàcilment, agafen provisions i es dirigeixen a veure la Nao. Només ella pot desfer la maledicció.

   La Nao viu a la Muntanya Blava, a quatre dies i quatre nits del poblat d’en Nunu. Viu dins d’una cova tota sola. Bé, no tan sola, tota mena de bestioles la visiten sovint perquè les alimenti, els fregui els seus ungüents reparadors de ferides o simplement les acaroni tendrament. La seva família va abandonar el poblat quan el seu rebesavi Tamek, gran savi entre els savis, va llançar aquella maledicció al nou druida:

   ” El vailet més valent i estimat de la teva sang , quan aprengui a xiular, trobarà la Pedra Màgica al Bosc de les Ànimes que el convertirà en un ésser destructiu i infeliç i el confinarà a viure en una presó de solitud absoluta.”

   L’esperit d’en Tamek, amagat a la pedra, s’encarregaria de trobar el noi i acompanyar- lo en el seu viatge per la vida. I així va deixar- ho escrital Llibre dels Encanteris.

   Al cor de la Nao, però, no hi cap la rancúnia. Ella és una noia tranquil.la i generosa. A la seva cara bruna destaquen uns ulls brillants i intel.ligents. Quan els nostres amics hi arriben, ella els està esperant. Mai no ha vist altres nois i noies com ella, però no té por, ella també té el cor tranquil.

   La Nao els fa entrar a la cova. A dins, els nois distingeixen una sala allargada amb una taula de roca i unes cadiretes també de roca. A la paret de l’esquerra, alts prestatges rocosos contenen nombrosos llibres que recullen la saviesa mil.lenària de la seva família. En mirar cap a la dreta, se’ls fa la boca aigua: un brou de gallina i verdures bull desprenent un flaire boníssim. Al fons de la sala, un llit de fulles enorme els convida a dormir. Però els nois no obliden que primer cal ajudar el seu amic. D’aquí no res despertarà, i abans, cal haver- lo lliurat de l’ esperit d’en Tamek.

   La Nao ja coneix la maledicció. La seva mareli llegia el Llibre dels Encanteris des que era ben petita. L’agafa del prestatge i tots surten fora.

   Comença a fosquejar. La noia obre el llibre per la pàgina 1455 mentre el grup d’amics estenen el cos d’en Nunu sobre la vegetació. La Nao col.loca la pedra a la mà dreta del noi i aquesta màa sobre del llibre, mentre li agafa la mà esquerra i llegeix amb una veu tendra i ferma alhora.No té por. Sap que un cor generós pot salvar un altre cor generós. Si comparteix, la seva generositat arribarà a tots. També tocarà l’esperit del vell Tamek. La lluïssor dels ulls de la Nao superen el poder de la pedra que es va apagant. De dins la boca d’en Nunu, surt una fumarada brillant que s’allunya cap al cel. És l’esperit del savi que els diu adéu. La Nao li envia pau i serenitat. Ara en Tamek podrà descansar feliç.

Fi