Cau, fa un gran terrabastall i aleshores en Nunu es desperta i veu que el puma s’emporta la pedra a la boca i se’n va corrents darrera d’ell.

   Quan esta a punt d’atrapar-lo ,de sobte, com que està molt fosc, el perd de vista. En Nunu es queda bocabadat, mira pel seu voltant, el busca per tot arreu i no el troba. Desanimat, decideix tornar a casa per explicar-li al seu avi el que ha passat.

   Quan arriba a casa, es troba el seu avi despert, està molt preocupat per ell i li pregunta - On has estat aquesta nit ?

   - He anat a buscar la pedra, perquè un puma se l’ha endut – diu en Nunu- però l’anava seguint i de cop i volta l’he perdut de vista.

   L’avi diu:

   – Ara descansa i demà quan es faci de dia ja pensarem el que podem fer.

   L’endemà, quan surt el sol, agafen les llances i van a la selva.

   En Nunu veu un rastre a terra, les petjades del puma i pensa que les ha de seguir.

   Seguint el rastre, en Nunu i el seu avi, arriben al cau del puma i el veuen entrar a dins la cova amb la pedra a la boca.

   En Nunu i el seu avi s’amaguen darrera d’una roca a esperar. Passa una llarga estona, comencen a tenir molta calor, l’espera es fa avorrida, tant, que s’adormen.

   Un soroll els desperta i s’adonen que s’ha fet de nit. Allà davant seu veuen uns punts que brillen en la foscor, són els ulls del puma que surt del seu cau per anar a caçar.

   En Nunu s’alegra, per fi, ara poden entrar a la cova, lentament sense fer soroll s’introdueixen al cau i veuen unes coses que brillen ,són moltes pedres lluents.

   En Nunu busca la pedra Vinilo i pensa: - M’agradaria tenir una torxa-

   De nou ,una llum brillant s’enfila des de sota el piló de pedres, en Nunu s’acosta i l’agafa li ensenya al seu avi, se la guarda i marxen cap a casa.

   Pel camí ,va practicant la seva nova afecció xiular, encara no li ha crescut la dent, però en pocs dies li haurà caigut la del costat.

   Llavors arriben a casa, i amaga la pedra en un lloc més segur.

   I se’n van a dormir perquè estan molt cansats de tantes emocions.

   A partir d’aquell dia ,en Nunu va fer servir la pedra per ajudar a les persones que ho necessitaven, del seu poblat i fins i tot de poblats més llunyans que li anaven a demanar ajut.

   I VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS, VET AQUÍ QUE EL CONTE JA S’HA FOS.

Fi