I tot anant cap a la ciutat ,es van trobar una guineu que tenia una pota trencada
i semblava malalta.

   Com que en Nunu sabia parlar amb els animals, perquè li havia ensenyat la seva mare, li va dir a la guineu:

   - Què estàs malalta?

   La guineu li va contestar :

   - Si m’estic morint perquè se m’ha infectat la pota .

   - En Nunu agafant la pedra del seu sarró va dir les paraules màgiques: ”pedra màgica cura a aquesta pobra guineu i que en un moment es posi de peu“

   - I així va ser

   En Nunu, amb cara estranyada, i en Vicenç van marxar cap a la ciutat. En arriba-hi van asseure’s en un banc perquè estaven molt cansats.

   La gent en passar se’ls quedava mirant, els cotxes també badaven i aviat es va produir un embús. A causa d’ això, si va acostar la policia, que va fer fora a tota la gent i quan els va veure, els hi va preguntar;

   - ¿Què feu aqui disfressats ?

   Ells van explicar que no hi anaven, que venien de la selva i que portaven una pedra màgica que tenia el poder de curar les enfermetats .

   La policia els va agafar i els va portar davant de l’alcalde que els hi va agafar la pedra i va manar que els tanquessin a la presó . L?alcalde va agafar la pedra i es va dedicar a curar malalts a canvi de diners .

   Per la nit en Caraestranya ,va trencar els barrots de la cel.la i es van escapar i van arribar tots junts a la seva tribu .

   Al cap d’uns dies, en Caraestranya i en Nunu van sortir a caçar i de sobte, van trobar la pedra. Llavors en Carestranya va dir :

   - Segur que n’han fet un mal ús .

   I és que... “Qui tot ho vol, tot ho perd“

Fi