|
||
|
||
Al cap d’una setmana en Nunu va tornar a la muntanya al lloc on van trobar la pedra. Va aparèixer un altre cop el vell. Al cap d’una estona el vell va dir: - hi ha un amagatall on podeu trobar una altra pedra, i si s’ajunten les dues pedres passaran unes coses que tu sol descobriràs. Però t’aconsello que vagis amb molt de compte perquè viuràs moltes aventures al llarg del camí: trampes, animals salvatges, i hauràs de passar per camins molt difícils, de travessar rius amb corrents, baixades que rellisquen molt i per això has d’anar amb molt de compte. Però recorda’t que no li pots dir a ningú el que t’he dit. Ara ves a casa teva i prepara la motxilla, dins hauràs de portar molt menjar per passar tots aquells mesos, roba, beguda, un sac de dormir, una llanterna, un impermeable... Al cap d’una setmana en Nunu es va posar en marxa, tenia moltes ganes d’anar-hi i de trobar l’altra pedra perquè així podria esbrinar el secret. Es va fer de nit i va ploure a bots i barrals i per això va obrir la motxilla i es va seure a una pedra i es va posar les botes d’aigua. Al dia següent va veure un altre cop el vell, en Nunu li va dir:- m’he posat en marxa perquè vull trobar la pedra, perquè estic intrigat per saber què passarà quan s’ajuntin les dues pedres. Llavors al llarg del camí va veure una cosa i de sobte va aparèixer un vell, i li va dir: - veus aquella casa? estàs molt aprop de l’amagatall i encara que no em vegis jo sempre estaré al costat teu. En Nunu va arribar a la casa que estava al fons del camí i hi havia una palanca. La va baixar i va veure que es va obrir una porta secreta. Allí estava la segona pedra. La va agafar i la va ajuntar amb l’altra pedra i se’n va anar corrents. Al dia següent va veure que tothom era feliç i és que hi havia menjar per a tothom, i les enveges no existien, i tot era alegria al món. El Nunu va adonar-se que allò era cosa de les pedres. El Nunu ho volia explicar perquè estava molt feliç i content però va pensar en allò que el vell va dir:- si dius alguna cosa tot allò màgic que tenen s’esfumarà. És per això que en el poblat del Nunu sempre regnarà la felicitat, l’amor i el més important: la pau. Fi |
||
|
||
Compartir un conte |