Vaig baixar corrent les escales i vaig topar amb l’au màgica. Li vaig demanar ajuda per poder arribar fins a l’església a través del conducte.

    - Agafa vuit plomes de la meva cua – em va dir l’au màgica - i amb elles podràs volar i arribar a la sortida.

    Quan vaig agafar les vuit plomes de la cua de l’au, vaig notar com començava a aixecar-me de terra i era com si volés. Així vaig poder arribar a la sortida del conducte i tornar a l’església.

    En un banc de l’esglèsia estava mossén Janot, mig pregant mig dormint. Vaig esperar fins que es va quedar totalment dormit i amb molta cura li vaig punxar en un dit i vaig treure-li una mica de sang. Desprès vaig buscar l’aigua beneïda que estava a l’entrada de l’església.

    Ja havia aconseguit la sang i l’aigua beneïda, i molt fàcilment. L’únic que em faltava era anar a la sala on estava aquell llibre tan meravellós i recitar el conjur que feia que es pogués llegir. Vaig voler obrir la porta de la sala, però estava tancada. On seria la clau de la sala?

    Quan em vaig girar, em vaig asustar ja que darrera meu esatava aquella gran au màgica, i tenia les claus entre les seves urpes!!

    Vaig agafar les claus i vaig poder obrir la porta. Al entrar vaig al·lucinar contemplant el llibre que estava sobre una vella taula de fusta. Desprès de treure-li una mica la pols, vaig recitar el conjur i així vaig poder obrir el llibre. Però vaig descobrir amb desesperació que estava escrit en un idioma que no podia llegir.

    Llavors l’au màgica em va dir:

    - Què passa, Pere? Perquè no llegeixes el llibre, quin problema hi ha?

    - És que està escrit en un llenguatge que no entenc – li vaig respondre amb tristesa.

    - Deixa’m veure – va dir l’au.- Està escrit en àrab, però cap problema, perquè jo sé llegir àrab i totes les altres llengües que es parlen al món. Seu aquí i escolta amb atenció.

    I l’au va començar a llegir el llibre. I el llibre explicava que a l’esglèsia hi havia un forat màgic que conduïa a totes les ciutats més boniques del món. Llavors vam començar a registrar l’església a la recerca del forat màgic que explicava el llibre.

    Quan finalment el vaig trobar vaig aprofitar per portar al meu poble totes les meravelles que anava trobant a les ciutats més boniques del món. I a partir d’aquell moment al meu poble va haver-hi parcs i jardins, avingudes i grans carrers, biblioteques i cinemes, escoles i museus i totes les altres coses que sempre havia trobat a faltar. Així el meu petit poble va arribar a ser tan meravellós com les ciutats més boniques del món i ja ningú va voler mai més marxar del poble.

    I jo, per sempre més, em vaig dedicar a viatjar per tot el món a través del forat màgic, però sempre acabava tornant al meu poble, que per mi sempre seria el lloc més meravellós del món.

Fi