El soroll havia estat provocat pel ciri de mossèn Janot, que m’estava seguint, i encara que anava amb molt de compte, amb les presses li havia caigut a terra. Però jo en aquell moment encara no ho sabia... Resulta que el mossèn s’havia adonat que jo li volia robar el Llibre i per aquest motiu també havia decidit anar-lo a buscar, de matinada quan ningú no el veiés, i amagar-lo a un altre lloc.

   Vaig donar unes quantes voltes a la immensa biblioteca pensant d’ on provenia aquell soroll. I de sobte, vaig veure trossos de ciri escampats a terra.

   - Que estrany!-vaig pensar.

   Sí, tot plegat era molt misteriós. Però encara va ser més gran la meva sorpresa quan vaig trobar petjades de fang que eren molt recents. Vaig començar a seguir el rastre fins que vaig arribar a una gran catifa. Era meravellosa, vermella, amb sanefes daurades i amb uns dibuixos extraordinaris. Era tan bonica que em vaig quedar embadalit mirant-la i ni m'havia adonat que estava tota tacada de fang.

   Vaig continuar caminant i a l’arribar a l’altre extrem, vaig ensopegar amb alguna cosa que provenia de sota la catifa. Vaig sentir la curiositat i la necessitat de descobrir el que hi havia.

   - Oh! Què és això?

   Em vaig sorprendre molt perquè vaig observar que allà sota hi havia una petita porteta. Era una trapa secreta!

   - Què hi haurà sota aquesta porteta?- vaig pensar molt intrigat.

   No sabia què em podia trobar, tenia por d'obrir- la, però finalment, vaig fer el cor fort i em vaig atrevir a fer-ho. Allà sota hi havia unes escales!

   - Si vull trobar el llibre, he de tenir el valor de baixar-les- vaig pensar

   I així ho vaig fer. Però de sobte, quan menys m’ho pensava, la trapa es va tancar. Em vaig sentir atemoritzat, però no podia tornar enrera i vaig continuar caminant. Vaig mirar al meu voltant i vaig adonar-me que estava envoltat per un gran laberint. Aleshores, molt a prop d'allà, vaig trobar un gerro rústic de color marró ataronjat i vaig mirar què hi havia a l´interior. Estava molt encuriosit per saber què hi hauria allà dins. Molt ben amagat hi vaig trobar un mapa més petit que el que tenia i el vaig mirar atentament.

   - Oh,! Això és just el que estava buscant! Aquest mapa indica on és el Llibre de la veritat!

   Vaig seguir les indicacions del mapa i quan vaig haver passat el laberint vaig trobar un cofre. Era gran, de fusta i amb unes incrustacions de pedres precioses.

   - Realment aquí hi ha d'haver una cosa molt important- vaig dir-me.

   Molt emocionat vaig intentar obrir-lo, però estava tancat amb clau.

   -I què faré ara- vaig pensar, creient que m’havia arriscat inútilment i que tot el que havia fet no hauria servit de res.

   Vaig començar a mirar al meu voltant buscant una possible solució però estava molt nerviós i era incapaç de trobar-la. Finalment al costat del cofre vaig veure un martell i sense pensar-ho dues vegades vaig donar un fort cop al pany. Llavors vaig poder obrir-lo i vaig quedar molt sorprès; allà dins hi havia la caixa de ferro fos, forta i pesant, que havia fet el pare! Llavors vaig estar segur que el Llibre estava allà dins. Molt emocionat i nerviós vaig obrir-la sense esperar un segon. I allà estava el que havia estat buscant: el cobdiciat Llibre de la veritat!

   No m'ho podia creure! Jo, Pere Petit, fill de Pere Ferrer, havia trobat el Llibre tal com havia promès.

   Però de seguida vaig reaccionar i vaig pensar que corria perill i havia de tocar el dos el més aviat possible i fugir del castell. Vaig agafar-lo ràpidament i vaig intentar trobar la sortida. Però hi havia un gran problema: aquella porteta que s’havia tancat, ara ja no podia obrir-la per molt que m’hi esforcés.

   - He de buscar una solució- vaig pensar.

   Però no se m'acudia res. Vaig començar a donar voltes buscant una altra sortida però no n'hi havia cap. Desesperat, vaig pensar que mai més no sortiria d'allà dins.

   Vaig obrir el Llibre per donar-li un cop d'ull i vaig començar a llegir.

   - Potser aquí trobo alguna solució per sortir d'aquest lloc- vaig pensar.

   Al recitar una d'aquelles frases, de cop i volta, la porta es va obrir. Finalment vaig poder sortir d'allà . Estava molt content perquè pensava que havia aconseguit el meu objectiu. Però em vaig sorprendre molt al veure el que tenia al davant: la presència de mossèn Janot! No podia ser!

   - Pensaves que no et descobriria? Dóna'm el Llibre! Si no ho fas, aniràs a l'infern! - va dir el mossèn.

   - Jo vull quedar-me el Llibre per descobrir coses noves i anar-me'n d'aquest poble- vaig contestar-li.

   Però el mossèn em digué:

   - I per què te'n vols anar? Aquest poble és divertit i hi passen coses com les que han passat avui. Si us plau, oblida't de tot el que has vist i dóna'm el Llibre. Si fas el que et dic tot quedarà en una aventura, m'oblidaré del que has fet i a més a més t'ensenyaré moltes coses de les que jo sé. Et deixaré llegir el Llibre de la veritat.

   -D'acord mossèn Janot! M'ha convençut. Això és el que jo volia. Sempre he volgut saber tot el que passa lluny d'aquí i aprendre noves coses. Si vostè m'ho ensenya, em quedaré aquí. Té raó, aquí també puc ser feliç.

   - Molt bé! Així ja estem d'acord- va dir tot satisfet el mossèn.

   Vaig respirar fons i amb molta solemnitat vaig dir:

   - Jo, Pere Petit, fill de Pere Ferrer, he aconseguit el que m'havia proposat: he trobat el Llibre que és la clau que obre la porta del món, del cel i de l'infern.

   I així va ser com em vaig quedar al meu poble. Ja no em calia marxar , ja entenia moltes coses, ja era feliç...

Fi