Tot va quedar en silenci i la Nuna que ho havia vist tot...va anar corrents al poblat per explicar, a la mare d’en Nunu, el que havia vist.

   Totes dues van anar corrents a demanar ajuda a tota la gent del poblat que de seguida es posaren a buscar-lo per tot arreu. Aviat es va fer de nit i van decidir apropar-se al Tutucamo. En arribar, la Nuna va aixecar la pedra màgica, es va il·luminar amb la llum de la lluna i va aparèixer el vent de la nit.

   Mentre tot això passava, en Nunu va entrar en un món màgic. Tot era de colors vius, tot l’any era primavera, mai es feia fosc i les cases estaven fetes de caramel. En Nunu va veure una muntanya que lluïa molt i va decidir apropar-s’hi. Quan va arribar, un follet tot vestit de verd li va dir:

   - Vols ser el meu amic?

   - I tant!, jo em dic Nunu i tu?

   - Jo sóc en Rubí, l’amic del Vent del Dia. Ja sé que no s’ha portat gairebé amb tu però parlaré amb ell i tornaràs a casa molt aviat.

   Quan en Rubí va anar a parlar amb el vent del dia li va demanar que el deixés marxar, ja que era un nen molt estimat per tots.

   - Si en Nunu no vol ser el meu amic no el podré deixar marxar! – va dir el vent del dia.

   - No es pot obligar a les persones que siguin el teu amic per la força – va dir en Rubí.

- Ja ho sé, però és que jo... no en tinc d’amics – va replicar el vent del dia.
Mentrestant al poblat la Nuna i la mare d’en Nunu invocaven amb la pedra màgica el Vent de la Nit.

   - Vent de la Nit necessitem la teva ajuda! – va insistir la Nuna. – No sabem que li ha pogut passar en Nunu.

   - No us preocupeu, per les informacions que tinc està atrapat en un món màgic però sa i estalvi – els hi va contestar el Vent de la Nit.

   – Buscaré la forma més adient per treure’l d’aquell món.

   - A casa estem molt preocupats, és tant bon minyó! va exclamar la mare.

   A l’altre banda, al món màgic en Rubí intentava de convèncer al Vent del Dia.

   - Vent del Dia, en Nunu no t’ha deixat de banda amb mala intenció. Ell també vol ser el teu amic, però en aquells moments estava amb altres amics i no els podia deixar de banda. A tu t’agradaria que t’ho fessin.

   - Nooo!, tens raó Rubí, ho he fet molt malament – va dir el Vent del Dia. – Però és que jo no tinc amics.

   - Em tens a mi – va dir en Rubí.

   - Amb un amic no tinc prou, jo vull tenir un munt d’amics.

   - Aleshores, no has d’actuar d’aquesta manera – va dir en Rubí. - Hauràs de començar per demanar-li perdó i després ja veurem – va contestar en Rubí.

   Al poblat i sobretot a la selva on es trobava en Tutucamo, en saber la notícia de la desaparició d’en Nunu, es va formar un gran rebombori. Tothom estava molt preocupat, la Nuna, la mare, el pare, tots els seus amics ( Franchesca, Rosalinda, Marujita, Merlina, Bessossana, Chelsi,...), els ocells, els arbres, els insectes i els animals de la selva. Tothom menys el Vent de la Nit que sabia que es trobava molt bé en Nunu, i que aquesta aventura li serviria com experiència per tenir més sabiesa.

   - Voldria que em perdonessis per tot el que t’he fet – va dir afligit el vent del Dia.

   - Perdona’m tu per no haver-te fes cas – va respondre en Nunu. – Està bé ens perdonarem amb una condició.

   - Quina? – va preguntar sorprès el Vent del Dia.

   - Que no tornem a cometre la mateixa errada. Tu no obligaràs a ningú a jugar amb tu i jo no deixaré de banda a ningú quan em demanin per ser amics. Podem ser amics de tothom.

   - D’acord – va respondre el vent del Dia.

   - I ara deixa’m tornar al meu poblat, estaran molt preocupats per mi.

   Aleshores el Nunu i en Rubí es van agafar fort de les mans i van tancar els ulls, mentre el Vent del Dia va fer una forta bufada. En un instant van aparèixer al costat del Tutucamo on hi havia tota la gent del poblat que en veure’ls van estar d’allò més contents.

   Tothom volia saber coses d’aquell ésser fantàstic que acompanya al Nunu i no paraven de preguntar:

   - Quin animal ets?

   - A quin lloc de la selva vius?

   - Saps volar?

   Mentre en Nunu no parava de riure, fins que els va explicar que el seu nou amic era un follet bo i savi que venia del país del Vent del Dia.

   Al dia següent en Nunu va explicar a la Nuna i a tots els seus amics el que li passava al Vent del Dia.

   - Està trist perquè no té amics- va dir el Nunu.

   - Té un bon cor però al estar sòl el fa semblar malvat – va continuar el Rubí.

   - Hauríem de fer alguna cosa – va cridar la Nuna.

   Tots van estar d’acord i després de pensar-hi una estona premen amb les mans la pedra màgica ,el Nunu va fer un salt i va dir:

   - Ja ho tinc! Cada dia a l’albada i al capvespre just quan el Sol i la
lluna es miren als ulls sortirem a jugar amb el Vent del Dia i el Vent de la Nit.

   - Genial! – va dir emocionat el Rubí.

   - Visca!, Visca!- va exclamar la Nuna.

   I des d’aquell dia la bonica pedra màgica brilla més intensament per la bondat i l’alegria del petit Nunu.

Fi