La senyoreta ha dit:

    — Ara farem plastilina.

I ens ha donat una bola de plastilina a cadascú. A mi me l’ha donat de color groc.

Què es pot fer amb una bola de plastilina de color groc? Es pot fer un sol. Però avui està núvol, i quan està núvol, el sol no surt. També es pot fer una truita, una truita a la francesa. Però ara no tinc gens de gana, no estic per truites. Si la plastilina fos vermella faria un tomàquet o un cotxe de bombers. Si fos grisa, faria un elefant amb la trompa llarga o un tauró ferotge. Però com que és groga, faré un pollet.

Fer un pollet no és massa difícil. Primer has de fer el cos, com si fos un panellet, però amb ales. Unes ales petitones: els pollets no volen gaire. I després has de fer el cap i enganxar-lo a sobre del cos: això és el que costa més. Has de fer una mica de força.

He fet força i el pollet de plastilina ha piulat, enfadat:

    — Ai ! Piu, piu!

Ha sacsejat les aletes im’ha fugit de les mans. D’un bot ha saltat de la taula i ha anat a amagar-se sota la cadira de la senyoreta.