Doncs bé, com que el poble no era dels més visitats i no hi havia molta gent, em va ser fàcil pensar l’estratègia que faria servir per robar el Llibre Sagrat:

Entraria a l’església a la nit per robar el Llibre i, quan Mossèn Janot no em veiés, m’amagaria entre les ombres negres com la nit.

Vaig decidir anar-hi un divendres a la nit.

Caminava sense fer soroll per les ombres de l’església, tota de nit fosca, i vaig arribar fins al Gran Llibre.

De sobte, vaig reconèixer la veu de Mossèn Janot, que deia:

   - Qui hi ha aquí?

I de seguida vaig sentir un crit d’un drac que, més tard vaig saber que es deia Xafedacricri i que el nom li havia posat Mossèn Janot. El drac feia: “AAAAAAAAAAAARG”

Espantat, vaig córrer tant com vaig poder fins que vaig sortir de l’església.
L’endemà vaig anar a demanar consells a la gent sobre els dracs. Volia ser diferent i per això hauria de matar el drac per poder robar el Llibre.

Un vell foraster, d’un nom molt estrany em va dir:

   - Perquè tanta pressa jovenet? Com és que preguntes tant a la gent?

Vaig mentir dient que m’agradaven els dracs, però que no sabia com podia fer-ho per matar-ne un i, resulta que aquell vell foraster era expert en el tema dels dracs. Em va donar tres consells:

1) Una espasa d’or ( per matar el drac sense dificultats)
2) Una armadura de coure ( per a protegir-me dels atacs del drac)
3) Uns calçotets de llana ( per protegir les meves parts íntimes).

Vaig pensar que el meu pare, en Pere Ferrer, em podria ajudar. Vaig anar a casa corrents i li vaig demanar al meu pare que em fes una espasa i una armadura per una festa de disfresses ( vaig mentir una altra vegada, ja que no volia ser descobert), i a la meva mare li vaig demanar uns calçotets de llana.

Quan ho vaig tenir tot enllestit, vaig decidir anar a l’església l’endemà a la nit, quan la gent estigués dormint.

Anava cap a l’església de Mossèn Janot, i, en un obrir i tancar d’ulls ja em trobava davant el Llibre.

El drac Xafedacricri va avançar cap a mi i, escopint foc va ensenyar aquells ullals aterridors i Mossèn Janot, des de l’altar, contemplant-me davant la meva sorpresa va dir-li al drac: Endavant !!

Llavors, el malvat drac, escopint foc com si estigués maleït, va posar-se davant meu.

Amb tant foc, gairebé em vaig cremar, però gràcies a l’armadura i els calçotets de llana , em vaig salvar d’aquell primer atac.

Estava molt espantat, però vaig reunir el valor suficient per a lluitar, pensant que, o moria jo o moria ell...

Després d’esquivar uns quants atacs més, davant la mirada impassible de Mossèn Janot, vaig desembeinar l’espasa d’or que brillava plena d’esplendors daurats i després d’una correguda fins al drac, alçant l’espasa amb moltíssima força, la vaig clavar al cor d’aquella bèstia. El drac Xafedacricri va viure els últims segons de la seva vida escopint foc una altra vegada i finalment va deixar anar el seu darrer alè de vida. No sé com ho vaig fer....

Molt orgullós, vaig assaborir el meu primer triomf i com un lladre li vaig robar la vida al drac malèfic, però, vaig pensar que no només havia de matar el drac aterridor, sinó que la missió principal que em proposava era robar el Llibre Sagrat.

Així doncs, mostrant la meva espasa plena de sang vermella, Mossèn Janot va dir algunes paraules en llatí que no sabia què significaven i va pronunciar el meu nom:

Pere Petit.

(...)