Llavors, quan els meus companys han vist el que m’havia passat, s’han apropat tots i han dit:

- Oh! Què bonic!

- Piu, piu, piu! -Ha dit el pollet.

I s’ha amagat a sota la cadira sota la cadira de la Marta. La nena espantada, s’ha enfilat a dalt de la cadira.

El pollet espantat, ha començat a córrer per tota la classe.

Finalment he hagut d’avisar els meus companys perquè s’estiguessin quiets, i la mestra ha dit:

- Seieu!. I tu Toni, agafa el teu pollet i posa’l en aquesta capsa.

Desprès una nena ha preguntat:

- Què pot ser al nostra mascota?

Tots els nens i nenes han dit que sí, la senyoreta s’ha posat a pensar i ha dit:

- Sí, però heu de tenir cura del pollet entre tots.

He mirat el rellotge de la classe i he vist que ja era l’hora d’anar a dinar.

Hem fet la fila i el pollet ha saltat de la capsa i s’ha enfilat a la meva espatlla.

Quan hem arribat al menjador la monitora ha dit:

- Oh! Quin pollet més bonic! Li donem una miqueta de pa?

El pollet s’ha menjat tot el pa i com tenia més gana ha començat a pispar el menjar dels altres.

Els companys han pensat que el pollet era una mica entremaliat.

Per la tarda l’hem posat a sobre d’una taula de la classe perquè aprengui a escriure i a dibuixar.

De seguida, el pollet, ha agafat el llapis amb l’aleta i ha dibuixat una gallina...

(...)