La senyoreta ha dit:

- Qui ets tu?

- Sóc el pollet de plastilina, sóc el pollet més atrevit del món!

El pollet ha volat i s'ha posat a l'espatlla de la professora, i picotejant-li el cap, se li menja alguns cabells. Ella espantada, mou els braços i treu el pollet de la seva espatlla. El pollet surt volant per la finestra de la classe.

En aterrar el pollet ha anat a parar al Bosc Negre, just al davant d'una mansió encantada.

De sobte surt per la porta un Fantasma, i li diu:

   - Què fas tu aquí? Què no tens por d'aquesta mansió?

   - No, no tinc gens de por perquè sóc un pollet molt atrevit! Fuig del meu camí fantasma horrorós.

I mentre li diu això, li picoteja els ulls.

El Fantasma abans de desaparèixer li diu:

   - Vigila! En aquesta mansió et trobaràs sorpreses terrorífiques!

I així és, a cada habitació que entra el pollet s'emporta un "susto" molt gran. Una habitació està plena d'esquelets, una altra de vampirs, una altra de mòmies, una altra de monstres... Però l'espant més gros de la seva vida el té quan arriba al sòtan i... està tot ple de pollets de plastilina com ell. Tots estan mig desmuntats, alguns no tenen cap, altres no tenen potes, altres els hi falten les aletes.

(...)