Sembla que la senyoreta no se n’adona de que el pollet ha anat a parar a sota la seva cadira i se’n va un moment de la classe per agafar més fulls.

Llavors el pollet aprofita per desordenar els bolígrafs, els fulls, les llibretes... que té sobre la taula.

Quan els nens i nenes de la classe veuen el que està fent es llencen a agafar-lo. El persegueixen i l’intenten atrapar però s’escapa.

En aquell mateix moment la senyoreta va entrar a la classe i va veure als nens i nenes corrents i saltant. Al observar la situació es va desmaiar. Quan es va despertar va preguntar:

- Què ha passat aquí? Què estàveu fent corrents i saltant per la classe?

- Estàvem perseguint al pollet que ha fet el Jordi amb plastilina.

- Però si els pollets de plastilina no es poden moure!

- Sí, sí aquest sí! Vine que te l’ensenyarem.

Llavors la van portar fins on estava el pollet i el van veure molt quiet i convertit en plastilina.

- Però si no es mou! M’heu dit una mentida!

- Us castigaré sense pati i estareu pensant el que heu fet.

Mentre estaven castigats van començar a rumiar una manera d’aconseguir que la senyoreta els cregués i demostrar-li com a vegades el pollet es convertia en un pollet de veritat.

(...)