Llavors jo...el vaig intentar agafar i el pollet no es va deixar, se’n va anar a les escales i es va amagar a dintre d’un armari , jo el buscava i el pobre pollet tenia molta por perquè estava a les fosques.

Llavors va venir un nen que es deia Roger, va obrir la porta de l’ armari ,va veure el pollet i el va destrossar; va tancar l’ armari i va dissimular.

Jo que l’ estava buscant vaig obrir l’armari , vaig veure com estava el pollet i vaig començar a fer-lo un altre cop. Li vaig dir a la professora que el Roger l’havia destrossat i la mestra em va dir que el renyaria.

El pollet em va donar les gràcies em va preguntar el meu nom.

En dic Ricard li vaig contestar- què et sembla si anem al bosc desprès de l’escola?

Em va dir que si i quan va acabar l’escola vam marxar al bosc.

Quan estaven al bosc ens van perdre i per darrera d’ un arbre va aparèixer una guineu; la guineu ens va dir que anessin amb ella a una casa on podrien sopar i dormir. Allà hi vivia una bruixa. Quan vam arribar la guineu li va dir a la bruixa:

   - Nas Gros t’he portat un pollet màgic.

   - Gràcies guineu, el necessitava per fer un beuratge perquè des de que el meu gat es va menjar una gallina ja només que fa el coc-coc-coc, el soroll d’ aquests animals, salta i menja cucs.

Amb aquest remei podré guarir-lo.

Aleshores jo la vaig sentir i li vaig explicar al pollet aquest em va dir:

   - Si toques el meu bec es complirà el que desitgis.

El vaig tocar, vaig tancar els ulls, vaig demanar un desig i aleshores va passar que tots dos ens vam convertir en invisibles.

Com que teníem molta gana i la bruixa no ens podia veure, vam anar a la cuina i vam agafar menjar. Darrera del menjar emmagatzemat hi havia un botó que vam pitjar, aleshores, davant nostre, es va obrir un passadís secret, ens vam endinsar per ell i mentre anàvem caminant vam descobrir un cofre, el vam obrir i vam descobrir que estava ple de tresors robats per la bruixa a la gent que es perdia pel bosc.

De sobte vam sentir unes passes que s’ apropaven, eren les de la bruixa i la guineu, aquesta,que no ens podia veure, ens havia olorat i ens perseguia.
Vaig pensar que ens atraparien , vaig tornar a tocar el bec del pollet i aleshores vam aparèixer a...

(...)