…He anat a buscar el pollet sense que em veiés , quan el vaig tenir ben a prop, l’ocell d’un salt, se’m va posar al cap i amb tres salts més va arribar fins a la taula de la professora. Llavors sense que jo pogués fer res per evitar-ho, va entrar dins la pantalla de l’ordinador.

El pollet, quan es va veure atrapat perquè no podia sortir, es va enfurismar tant que es va posar a esborrar tots els arxius de l’ordinador. La professora, quan va veure el que estava fent, es va posar a cridar:

   - Traieu el pollet del meu ordinador !!! M’està esborrant tot el que hi tinc i és molt important !!!.

No sabia què fer, vaig començar a punxar-lo amb el ratolí, però no va donar resultat, el pollet seguia esborrant i esborrant...

Al cap d’una bona estona el Joan, el meu company de taula, va tenir una idea, va dir:

   - Ja sé com podem treure el pollet, si imprimim el que hi ha a la pantalla potser així el pollet sortirà.

Ho vam fer i per fi el pollet va sortir, però imprès en el full, ara teníem un pollet dibuixat.

Tota la classe ens vam quedar una mica tristos, era molt millor tenir un pollet de veritat i sobretot era molt més divertit.

Vam estar pensant què podíem fer. Una de les solucions que vam trobar va ser retallar el pollet, a veure si així podíem aconseguir que tornés a viure.

El vam penjar a la paret de la classe esperant tornar a sentir el seu piu, piu. Va passar una setmana i tot seguia igual.

Un dia, a l’hora de plàstica, la professora ens va dir que podíem fer plastilina, en aquell moment vaig tenir una idea... Jo vaig demanar que em donés la plastilina de color groc i vaig tornar a fer un pollet, igual que el que havia fet l’altre dia.

A l’acabar la classe vaig posar el pollet acabat de fer al costat del full on estava dibuixat l’altre, vaig pensar que aquesta era la meva última oportunitat per aconseguir-lo.

L’endemà quan vam entrar a la classe

(...)