Qui el segueix és un mussol, però en Nunu no ho sap.

El bosc és tan espès que el sarró s'enganxa a una branca i en Nunu ensopega. De l'estrebada cau la pedra del sarró sense que ell se'n adoni. Es gira i veu un mussol amb uns ulls com unes taronges que el miren fixament. Nunu s'espanta i fa un crit molt fort:

- Ahhhh!

El mussol se li apropa i li diu que no cridi, que ell només el segueix perquè havia sentit el seu xiulet i pensava que era un amic seu.

Nunu li contesta:

- Però si jo no sóc un mussol! i a més no visc aquí.

     - Sí, però el teu xiulet sembla el d'un mussol. Ah, per cert, se t'ha caigut alguna cosa del sarró quan has ensopegat.

Nunu comença a buscar dintre del sarró i no troba la pedra. El mussol l'ajuda, però tot i que té molt bona vista no la veu. De sobte, es posa a ploure i al terra la pedra comença a brillar i així és com la troben. És una pedra que llueix quan es mulla!

Plou a bots i barrals i en Nunu pregunta:

- Saps on podria aixoplugar-me?

- Si, conec un lloc anomenat "la cova secreta".

Tots dos corrent com un coet van cap a la cova. Mentre el mussol li va explicant que per poder entrar a la cova necessiten els poders de la pedra que ell havia trobat. Arriben a un arbre i el mussol li diu a en Nunu:

     - Treu la pedra del sarró i posa-la davant de l'arbre.

- I què passarà?

-Tu fes -ho!

Treu la pedra del sarró, la posa davant de l'arbre i amb la pluja comença a brillar il·luminant la porta de la cova que s'obre a l'instant.

Entren i la llum de la pedra deixa veure unes escales per les que comencen a baixar. Però la pedra es va assecant i deixar de brillar i tot es va quedant a les fosques. Cauen escales avall fins que arriben a una sala molt gran. En Nunu com no hi veu xoca amb un mur de pedres. Una de les pedres es mou i deixa veure un passadís tot il·luminat. En Nunu diu:

- Jo no puc passar per aquí!

- Ja hi entraré jo -va dir el mussol.

Entra el mussol, veu una pedra a punt de caure i amb el bec i les potes empeny la pedra, cau i arrossega totes les del voltant i en Nunu pot passar. Va entrant i el passadís està ple de teranyines i tota mena de bitxos. Al final del corredor troben tres passadissos més i al costat una inscripció que diu:

”Si passeu una prova d’un dels passadissos podreu sortir a prop del poblat”

Decideixen anar pel passadís de la dreta i es troben amb d'altres i no saben quin escollir. Decideixen agafar el de la dreta, després giren a l'esquerra, continuen recte... i al final es perden i en Nunu es posa a plorar perquè no sap sortir del laberint. Les llàgrimes cauen sobre la pedra i la fan brillar. La pedra il·lumina un camí, el segueixen i...

(...)