En Nunu encara està lluny del poblat, de sobte creu haver sentit un soroll.

En Nunu és molt valent i no fa cap cas i segueix caminant, ell sap que molt aviat arribarà al llac Lluent. És un lloc tranquil, a on van els animalets a beure aigua quan es fa fosc.

Sent un soroll més fort i té un ensurt, es gira i veu un gran lleó, era el rei de la selva.

En Nunu cau a l’aigua i el lleó espantat fuig.

El nen dins l’aigua, al fons, veu una pedra molt grossa, que és igual a la seva, però li falta un trosset.

El llac cada vegada brillava més. En Nunu veu que la pedra del fons era la que feia brillar al llac.

El nen neda fins arribar a la roca i posa la seva pedra en el tros de la roca, en aquell mateix moment surt una petita clau, feta d’os d’animal.

En Nunu guarda la clau dins el seu sarró i torna cap el seu poblat.

Quan arriba era de nit, el seu lloro Verd vola fins el seu cap i tots dos junts s’acosten al foc on eren els pares sopant, van menjar plàtans, cocos i pinyes.

Al matí surt a caçar amb el seu pare. Volien agafar un búfal però no poden.

Estan una mica desanimats, tenen gana i decideixen pujar dalt d’un arbre per agafar fruita. Troben un niu ple d’ous, els agafen i tornen al poblat.

Mentre menjaven els ous, un ocell molt gran els ataca. Tots pensen que és la mare d’aquells ous. L´ocell agafa el cistell d´en Nunu.

En Nunu surt darrera l´ocell fins que arriba al niu i veu com la mare ocell treu un ou de dins el sarró. Llavors l’ocell fereix greument al nen. El pare arriba on era el nen, el cura amb unes herbes especials que sempre porta per imprevistos.

De camí cap el poblat paren per descansar a la vora del llac Lluent, llavors en Nunu recorda la història de la pedra i li explica tot al seu pare.

De tornada el pare anava pensant en tot allò que li havia explicat el seu fill,era una història molt estranya i misteriosa. Pensant i pensant va semblar recordar una llegenda que li havia explicat el bruixot del poblat quan ell era petit.

(...)