Algú que té l’oïda molt fina i que el protegirà. Perquè en Nunu, enmig de tanta foscor, es perd.

El Nunu s’atura per escoltar els sorolls de la selva i poder retrobar el camí cap el seu poblat. Però, de cop i volta, sent unes branques que es mouen molt a prop seu. El Nunu pregunta:

   - Qui hi ha?

Però ningú contesta. Va cap a l’arbre d’on venia el soroll i descobreix un ocell gran i de molts colors.

   - Qui ets tu? – pregunta el Nunu.

   - Sóc l’ocell màgic i he vingut per ajudar-te. Puc concedir-te tres desitjos.

   - D’acord. – diu el Nunu – El primer que desitjo és tornar al meu poblat.

Després m’agradaria tenir més claror a la selva. I per últim construir un temple.

   - Jo t’ajudaré a retrobar el camí, puc brillar en la fosca – va dir l’ocell.

   - Gràcies ocell màgic sempre et recordaré.

I comencen a caminar cap el poblat ajudats per la claror que fa l’ocell.

Quan arriben al poblat, en Nunu queda meravellat, doncs veu un temple: daurat, de fusta, platejat, de pedra, amb robins...... No sap exactament com és ja que es queda bocabadat.

(...)