…és una rata gegant, i, per desgràcia, fa set setmanes que no menja ! Es que estava criant els seus fills i filles i, és clar, de tan enfeinada que estava fent el cau més confortable, donant de mamar, i ensenyant-los a escarbar, a matar les preses i a protegir-se, no li quedava temps de rosegar absolutament res.

La rata és molt grossa, fa tres metres d'alçada i pesa mil quilos. Però té els peus petitíssims, per poder caminar sense fer soroll. Va canviant de color segons de quin humor es troba: quan està enamorada és de color rosa, quan està feliç, de color blau, quan està trista és de color gris… Ara és vermella com el foc de l'infern, perquè té gana. El que més li agrada és el formatge, però, si cal, també és capaç de menjar nens, si no troba res més.

En Nunu ha vist un mussol dalt d'una branca i ha decidit enfilar-se per parlar amb ell i que li confirmi si aquest és el camí del poblat. En Nunu és valent i no es perd mai, però ara s'està posant una miqueta nerviós, perquè nota una sensació de perill, com si no estes sol, com si algú el perseguís. Si estàs nerviós els mussols et tranquil·litzen molt, perquè són animals simpàtics i que fan companyia.

Tot just han començat a parlar quan veuen passar rodolant una bola immensa que va canviant de color de pressa, com si fos una bola de discoteca que s'encén i s'apaga , és a dir, intermitent, i fa un terrabastall terrible.

És la rata que, mentre anava seguint silenciosament al Nunu, ha ensopegat amb una arrel i cau rodolant per la baixada!

El mussol i el Nunu queden bocabadats! I més quan la bola s'atura i descobreixen que és una rata gegantina i que està molt mal ferida per la caiguda, gairebé inconscient.

El Nunu reacciona i comença a baixar de l'arbre. Té la intenció de curar la rata. Però el mussol intenta aturar-lo, dient :

   - Goita, aquesta rata la coneixo! M'han dit que menja animals innocents! No t'hi acostis, Nunu! Ës massa perillós!

El Nunu respon:

   - No puc deixar-la així! La penso curar. Ja aniré amb compte que no em mengi.

Baixa de l'arbre i s'acosta a la rata, que jeu a terra feta pols. La rata té els ulls tancats però quan el Nunu l'acaricia i li parla, els obre.

El Nunu diu:

   - Si us plau, no em facis res! L'únic que vull és curar-te. I puc curar-te, em penso, amb la pedra màgica que he trobat de bon matí. Però necessito saber com et dius.

La rata respon amb un fil de veu:

   - Ferot…Ferot…Ferotgina.

(...)