De cop en Nunu sent un soroll, sense pensar-s’ho gira el cap i veu una petita llumeneta que vola, és una cuca de llum i al seu darrera en venen deu, dotze o potser vint més que l’envolten. La primera que ha arribat se li acosta a l’orella i li diu que miri darrere d’un matolls. Ell ho fa i enmig de la foscor veu dos ullets que se’l miren, és una serp, que en un tres i no res l’hipnotitza i en Nunu es desmaia.

Es desperta, ja de dia, enmig d’un poblat que no coneix, quan intenta moures veu que no pot, doncs està lligat de peus i mans i per més que intenta escapar-se no hi ha manera, el més greu, és que no sap perqué està així si ell no ha fet res de dolent.

S’entreté xiulant i mirant tot el que l’envolta i se n’adona que tothom està molt enfeinat. Un cop de vent aixeca la cortina que fa de porta de la cabana més gran i a en Nunu li sembla veure aquella serp que havia vist a la selva, amb la seva pedra de colors a la boca.

Mentrestant, atret pels seus xiulet, se li ha acostat un cadellet de tigre que vol jugar amb ell i comença a mossegar i a estirar les cordes que lliguen a en Nunu, a poc a poc, el va deslligant i li va explicant amb el seu llenguatge que aquella gent no són pas dolents el que passa és que tenen un problema; a la nit, s’acosten al poblat lleons i hienes i es mengen les cabres de la tribu i tots pensen que si aixó continua aviat passaran gana, doncs no tindran llet i tampoc podran fer una mena de formatge que solen menjar sovint, ni carn per als dies de gran festa.

També li explica que necessiten la seva pedra màgica per fer una poció que els servirà per protegir els animals.

En Nunu decideix ajudar-los a condició de que el tractin bé i així ho explica al cap de la tribu.

A mitja tarda apareix el bruixot amb una gran olla de terrissa i un munt d’herbes i arrels que han anat a buscar a la selva i comencen a treballar en la formula secreta que no podem escriure aquí doncs no podem desvetllar el “Gran Secret” així com així. A mitja nit, ja està a punt la poció, nomès hi manquen una mica de pols de la pedra màgica i uns quants crits i quatre salts i ballarugues del gran Bruixot. Fet això, donen tota la volta al poblat, que no es gaire gran i cada tres passes llencen una gota de poció a terra que en caure, desprèn una lluminositat especial i una mena de boira de colors.

Mentrestant, al seu poblat, no gaire lluny d’allà els pares d’en Nunu estàn força amoinats

(...)