Al Nunu el persegueix un tigre. El tigre el va rodejar i va saltar a sobre del Nunu. I de sobte, de la pedra que tenia guardada al sarró, van sortir tres esperits: l’esperit del foc, l’esperit de l’aigua i l’esperit de l’herba.

L’esperit del foc va llançar foc al voltant del tigre, el va rodejar amb un cercle de foc. L’esperit de l’aigua li va llançar aigua per a que es poses més nerviós. I el de l’herba va ajudar a l’esperit de l’aigua, llançant-li herba, per posar-lo encara més nerviós. Llavors els tres esperits junts van formar una pluja molt, molt i molt forta i el foc es va apagar. El tigre es va anar corrents, molt espantat. I els tres esperits que havien ajudat al Nunu van tornar dins la pedra.

El Nunu va tornar al poblat. Va veure que tots els habitants del poblat estaven dormint, ja que s’havia fet de nit. Llavors el Nunu, esgotat per tot el que l’havia passat en aquest dia, es va posar a dormir.

Al dia següent, el Nunu va tornar a anar a la selva. I va veure una altra vegada al tigre, però aquest cop anava acompanyat dels seus fills.

Quan el Nunu els va veure es va apropar al tigre, sense por. El tigre molt espantat es va posar davant dels seus fills perquè s’enrecordava de tot el que li havia passat el dia anterior. I no volia que fessin mal als seus fills. Però en Nunu el va tranquil.litzar. Li va dir que no els faria mal, amb l’idioma que li va ensenyar la mare.

El Nunu es va allunyar del tigre. Estava caminant i va veure un lleó. El lleó també el va veure a ell. El lleó es va apropar al Nunu per atacar-lo, però llavors el tigre, després d’escoltar els crits del Nunu, va anar ràpidament i el va protegir.

El lleó, amb molta astúcia, li va treure la pedra al Nunu i va fugir cap a la muntanya.

El tigre i el Nunu es van fer amics. Abans d’anar a buscar la pedra, van construir com una casa de fusta i fulles per a que s’amaguessin els fills del tigre. Ja que en Nunu juntament amb el tigre volien anar a buscar la pedra. No van trigar molt de temps en fer-la. Els fills es van ficar i es van quedar molt tranquils. Llavors en Nunu i el tigre van anar a buscar la pedra màgica.

Després de caminar moltes hores per la muntanya, van arribar a la cova del lleó. Com que era molt tard, ja era de nit, van veure que el lleó estava dormint. I amb molt de compte van agafar la pedra. Però amb la mala sort que el lleó es va despertar.

El lleó molt empipat va intentar atacar-los. Però de sobte, de la pedra van sortir tres esperits i van ajudar al Nunu i al tigre.

El tigre li va dir a en Nunu que pugés a sobre seu i en Nunu a l’esperit de l’aigua que s’enfilés a sobre d’ell. Llavors l’esperit de l’aigua va llençar aigua al lleó. De cop i volta, l’esperit del foc també va pujar i li va llençar foc. L’esperit de l’herba li va llençar herba. I se li va enganxar tota, ja que estava mullat de l’aigua.

El lleó va anar corrents cap a l’herba que hi havia a terra per intentar treure’s el que li havien llençat. I se li va enganxar encara més. Però les herbes que li havia llençat l’esperit no eren herbes normals, eren unes que picaven molt i que tenien moltes punxes. El lleó no se les podia treure. S’estava rascant molt. El lleó no podia perseguir-los perquè encara que es treia una mica d’herba encara li picava i, el que és pitjor, no li parava de créixer.

Mentre, en Nunu i el tigre van agafar la pedra, que havia caigut a terra en el moment que sortien els esperits, i van marxar.

(...)