En Nunu segueix caminant, la nit s’ha començat a despertar. Sent unes fulles que es mouen ...

   - Seran petxades? –pensa en Nunu.

   - Serà algun animaló amic meu?.

Es gira, però no veu res, ja s’ha fet molt fosc.

En Nunu no té por, se’n recorda de la pedra que ha trobat i que ha guardat al sarró. La mira i no la veu. Posa la mà dins la bossa, però no la troba. L’ha perdut!

   - On la dec haver deixat? Jo estic convençut que l’he possat al sarró. –diu en Nunu.

Torna cap enrera per veure si li ha caigut. A prop veu, entre les branques, una cosa que brilla.

   - Mira, ja l’he trobat!

S’hi acosta i quan més s’hi acosta se n’adona que no es una cosa que brilla sinó que en són dos i que s’apaguen i s’encenen.

   - Apa, si són dos ulls!

   - Qui ets tu? –pregunta en Nunu.

   - Jo sóc en Llamp, el Tigre Llegendari de la selva. No has sentit a parlar mai de mi?

   - No, i això que fa molts anys que visc aquí.

   - Doncs has de saber que sóc l’amo de la pedra que busques. Aquesta pedra és màgica. El meu pare en morir me la va cedir, i a ell el seu pare i així totes les generacions.

És de tants colors perquè té una màgia especial. És verda per ajudar als arbres, les fulles i les lianes a créixer ben sanes. És blava per ajudar al llac a què no li falti mai l’aigua i així tenir-ne suficient per beure, rentar, ... És vermella per poder ajudar als habitants dels poblats a encendre el foc per escalfar-se i fer el menjar.

   - Caram! Si que n’és de màgica aquesta pedra. Vols dir que amb ella no ens faltarà mai l’aigua, el menjar i el foc?

   - És clar que no, perquè el que em va dir al meu pare quan me la va regalar va ser que la màgia li desapareixeria sinó la compartia amb els habitants de la selva, i tu vius a la selva, oi?

   - És clar! Escolta Llamp. A mi m’agradaria que vinguessis a casa meva. Així coneixeries a tots els meus amics i sobre tot els meus pares i els hi podriem ensenyar aquesta pedra tan fantàstica, que de ben segur que no n’han vist mai cap de tan bonica. Saps? La mare quan jo era petit em va ensenyar a parlar amb els animals i per això tu i jo ens entenem tant bé; i el pare em va ensenyar a curar malalties i ferides.

Quan va sentir això en Llamp va semblar que tingués pressa per arribar al poblat i conéixer el pare d’en Nunu.

Pel camí, el Tigre i el Nen es van fer molt amics i es van explicar un munt de coses.

En Llamp era un tigre valent, agradable, de bon tracte, però no era ferotge, no semblava un animal de la selva. Hi havia companys que per això l’admiraven, però d’altres que no l’entenien.

Al cap d’una bona estona de caminar van arribar a la tribu d’en Nunu.
De cop i volta veuen tota la gent que corren i fugen esparverats i cridant:

   - Socoooooors!!!!!!!! Un tigre, un tigre, un tigre !!!!!!!

Tots, menys la mare d’en Nunu que sap que el seu fill és amic dels animals i que sap parlar amb ells.

A casa d’en Nunu reben al Llamp d’allò mé bé, li preparen tota classe de menjars que saben que agraden als tigres, però quan el pare veu els ulls d’en Llamp intueix que alguna cosa no gaire bona li passa...

(...)