Algú havia observat en Nunu, en el moment que havia fet la seva gran troballa; la pedra màgica. Qui havia vist el nen era un mico espavilat que el seguia per donar-li un missatge. El mico saltava per les branques i entre les lianes, sense fer soroll, i pensava “qui ho havia de dir, un nen tan petit i passats cinc anys ja serà el cap del seu poblat”. Quan el primat va trobar una clariana va baixar d’un arbre i es va acostar al nen. En Nunu no es va espantar. El mico li va dir:

   -Em dic Filós i has de saber que qui posseix la pedra sagrada del cim de la muntanya serà cap del seu poblat. A més, la pedra té el poder de tres Déus de la selva: un té el poder sobre les aigües, el segon té el poder del vent i el tercer té el poder del foc i junts vetllen per a que ningú no destorbi els habitants i els animals de la selva.

El noi es va quedar sorprès, no havia imaginat que aquella pedra tan preciosa que canviava de color, tingués poders. En Filós li va dir que havia de reunir-se amb el rei dels micos, perquè tots els animals coneguessin en Nunu. Van anar tots dos amics. En arribar els micos li van prometre al nen ajut si sempre defensava a tots els animals.

El sol començava a amagar-se. En Nunu havia de tornar al poblat. Tot content pel que li havien dit, els micos, es va posar a xiular, imitant el cant dels ocells. Al camí es va trobar una pantera. Ferida al llom per una fletxa, i no es podia moure. Rugia pel dolor. En Nunu no tenia por. Va anar a buscar herbes remeires. Li va curar la ferida. La pantera agraïda li va jurar fidelitat per haver-la curat. En Nunu li va dir adéu i va continuar el seu camí. Tot era fosc, la nit dominava la selva i el nen va decidir avançar sense presses.

De sobte, d’un arbre va saltar un jaguar ferotge, poderós i decidit a menjar-se’l. En Nunu no sabia que fer i es va llençar a terra, pensant que moriria. Però el jaguar amb les seves urpes va esgarrapar el sarró, on portava amagada la seva valuosa pedra. La pedra màgica va aturar l’atac del jaguar. La fera va marxar a un altre indret de la selva.

Havia caigut la nit i en Nunu va decidir dormir sota un gran arbre. Al matí, després d’una curta caminada va arribar al seu poblat. Va anar a ensenyar la seva pedra a la seva millor amiga, Estelí. Però el bruixot del poblat es va adonar del secret d’en Nunu i coneixia els poders de la pedra màgica. A la nit següent, mentre tots dormien, el bruixot va agafar la pedra preciosa. El bruixot dolent va portar la joia lluny a una cova amagada, que només ell coneixia. Allà dins la pedreta es va tornar negra, com el carbó, i el mag enfadat va llençar-la contra les parets i la pedra es va trencar en tres parts idèntiques. El bruixot desabut va marxar.

Cada tros va anar a parar al seu element. El primer a les aigües d’un riu. Un altre se’l va emportar el vent i l’últim va anar a parar a la foguera encesa d’un poblat.

Al poblat en Nunu va tenir un somni. Els tres Déus li parlaven i li van dir que
recuperès els tres parts iguals de la pedra meravellosa.

Al matí , el nen xiulant va dir als ocells que trobessin la pedra que s’havia emportat el vent. La van trobar i li van portar. Va cridar a la seva amiga pantera i li va demanar que portès la pedra que estava al foc. I el felí li va portar la part de la pedra del foc. En Nunu amb la seva amiga Estelí va anar al riu a buscar el tros que estava a l’aigua. Un cocodril li va donar la part que li faltava.

En Nunu va unir les tres parts com si fossin un trencaclosques. La pedra va tornar a ser màgica, els va enlluernar amb rajos de molts colors i es van sentir les veus dels tres Déus, “gràcies a tu tornem a estar junts”.

El nen va tornar al poblat molt content i va retar al bruixot a una lluita de màgia. El noi va ferir al mag amb una fletxa, i el bruixot va fugir del poblat. L’home se’n va anar més enllà de les muntanyes i de la selva.

(...)