Aquest ésser el segueix perquè li agrada el xiulet musical que sent, i gràcies a la pedra que porta en Nunu li arriba amb molta nitidesa. Ell necessita la troballa que ha fet el nen, perquè ha perdut part dels seus poders i la pedra se’ls retornarà, llavors podrà marxar amb la seva tribu.

De sobte li surt al seu pas un leprechaun, una espècie de follet que fuma en pipa. La seva estatura és petita, pot fer entre vuitanta centímetres i un metre d’alçada, de complexió normal i amb una llarga barba que li tapa part dels botons daurats de la camisa. Els cabells curts i castanys estan mig amagats per un barret de tres puntes. De la cara crida l’atenció els seus ulls vius i arrodonits, el nas gros i les orelles punxegudes. Tot el conjunt li dona un aspecte d’ésser astut.

Va vestit amb roba que porta trossos cosits i les seves sabates són d’or.

Un dels dons que encara posseeix és el domini de totes les llengües que es parlen al món, llavors va dir:

   - Nen què fas aquí?, aquest és el nostre territori.

   - Com què el teu territori?- replica en Nunu.

   - El territori dels leprechauns.

   - No, la selva és de tots els que hi viuen.

Tot just en aquell moment ha desaparegut tan sigil·losament com ha vingut.

En Nunu torna amb els seus, però quan hi arriba no explica res ja que és molt tard i se’n va a dormir. Es va despertar enmig de la fosca nit, sentint una veu que sortia de la pedra: “Nunu, el leprechaun et necessita”, però ell no sap com tornar a trobar-lo. Com a aquelles hores de la nit tots dormen, es lleva sense fer soroll i s’endinsa altra vegada en la selva. La pedra comença a vibrar i ell segueix la direcció que li marca, de sobte s’il·lumina i en Nunu torna a veure novament al leprechaun. Aquesta vegada es mostra més sociable i comença a explicar-li les raons que l’han dut fins a ell.

    - Necessito aconseguir la pedra, perquè he perdut el poder de curar a les persones i en aquests moments la família d’un amic meu està patint una malaltia desconeguda.

   - Doncs té, per tu.

   - No és tan senzill com sembla per poder-me-la tornar has de passar la prova del laberint.

Els dubtes han aparegut en el seu cor, però pensant que la causa és molt noble decideix actuar. Ha de travessar un laberint ple de perills, fins trobar un bastó en el que encaixa la pedra màgica.

Al cap d’una estona en Nunu ja és al laberint però no sap cap on anar, primer gira a la dreta i després a l’esquerra de sobte es troba sumergit en un llac, arrossegat per un fort corrent, no sap on es troba la superfície ja que no para de giravoltar. Veu una llum es concentra en ella, comença a sentir-se lleuger i aconsegueix escapar de les turbulències.

Al sortir de l’aigua troba una cova plena de botes daurades, com les que porta en leprechaun, la pedra cau dins d’una d’elles, instintivament pensa que és un senyal, serà la primera vegada en la seva vida que es posi unes sabates. Quan se les posa comença a enlairar-se i després a volar suaument sobre el laberint, divisa un bastó i es dirigeix cap a ell. En aquell moment just la pedra comança a canviar de forma i de color, ara és triangular i transparent. En Nunu la encaixa en la part superior del bastó, de sobte veu com el leprechaun desapareix amb el bastó i la pedra màgica, de la selva...

(...)