En Nunu se n’adona que el segueixen i comença a caminar més ràpid. El sarró està mal tancat i amb tantes presses perd la pedra. Caminant i caminant en la foscor arriba fins el riu. S’atura un moment a pensar com el pot travessar. Finalment veu unes pedres i pensa que saltant per sobre podrà arribar a l’altra banda del riu. En Nunu comença a passar, rellisca i cau a l’aigua. La corrent era molt forta i l’arrossega riu avall. Sent un soroll molt fort i pensa: “Oh, quin horror! És un salt d’aigua.” A continuació el Nunu cau pel saltant i queda inconscient i la corrent el porta fins a la vora del riu. Allà dorm tota la nit.

Quan surt el sol els primers raigs el desperten, s’aixeca i veu un arbre gegant amb unes fruites vermelles madures i molt dolces. Té molta gana i no pot aguantar la temptació així que comença a menjar amb molt de gust. Amb la panxa ben plena s’asseu a descansar a l’ombra de l’arbre i com que està molt satisfet comença a xiular. De cop i volta s’atura perquè li ha semblat sentir altre cop el soroll d’algú que sembla seguir-lo. Dalt de l’arbre hi ha un mussol que el crida:

   - Nunu, Nunu, què fas per aquí?.

   - Ahir vaig caure per la cascada, em vaig fer un fort cop al cap i vaig quedar-me inconscient. Aquest matí m’he despertat amb molta gana, m’he omplert la panxa i ara estic fent la digestió.

   - No hauràs pas perdut la teva pedra?, li pregunta el mussol.

   - No, la porto al sarró.

Però quan en Nunu mira el sarró per comprovar que la porta s’horroritza: no hi és!

   - Oh, no! L’he perduda! Què faré ara?

   - No et preocupis, contesta el mussol. Cridaré els animals de la selva i entre tots t’ajudarem a recuperar-la.

El mussol, que era molt savi i observador, va cridar en primer lloc els cocodrils, grans habitants del riu Amazones, i anà a buscar el més vell i intel·ligent: el gran Dents Esmolades. Li va dir:

   - Dents Esmolades, podeu ajudar en Nunu a buscar una pedra petita, rodona, llisa i de tres colors?

   - Sí, però m’hauríeu de fer un favor.

El mussol li va contestar:

   - Digues quin problema tens i en Nunu i jo t’ajudarem.

El cocodril els va explicar que la seva dona estava ferida per uns caçadors furtius i que es trobava a la cova del llac blau. El mussol va cridar en Nunu i li va explicar el problema d’en Dents Esmolades. El noiet va rumiar una mica i es preguntà què havia de fer per arribar a aquella cova perquè estava molt lluny. Va ser el mussol qui li va donar la solució:

   - L’Àliga Blanca t’hi pot portar.

Dit i fet, en Nunu va començar a xiular i 5 micos saltadors molt peluts i àgils es van presentar en un tres i no res. Amb l’ajuda d’aquests personatges tan simpàtics anaren a buscar l’Àliga Blanca.

Mentrestant, el cocodril continuava buscant la pedra de colors amunt i avall pel riu amb les piranyes i els caimans, éssers molt llunàtics però que saben ajudar quan cal. Es van desanimar perquè la recerca semblava del tot inútil. El cocodril, tot moix, li va comunicar que la recerca, en els indrets fluvials, havia estat un fracàs. En Nunu, valent com era, va decidir que, per difícil que fos, no podria deixar de buscar aquell tresor seu en forma de pedra ja que creia que era màgica i, a més, volia ensenyar-la al gran bruixot de la tribu.

Llavors, el jove noi de la selva va pensar que convindria abandonar la idea de trobar la pedra al riu i començar a buscar-la en altres indrets. Així, va creure que el podrien ajudar en la nova recerca la serp Sar i la taràntula Vuit ulls. En Nunu va començar a tocar el timbal amb un tronc buit que va trobar i, fidel a la crida, apareix la majestuosa serp.

   - Bon dia, jove Nunu. Em pots dir perquè m’has fet despertar?

   - Sí, i tant! Voldria que m’ajudessis a trobar una pedra petita, rodona, llisa i de tres colors.

   - És clar que sí! Em podries dir on la vas perdre?

   - La vaig perdre a la part alta del riu, just abans del gran salt d’aigua.

   - No et preocupis, aniré a buscar-la.

   - Escolta, Sar, pel camí podries passar a buscar la teva amiga Vuit Ulls...

   - D’acord som molt bones amigues i he de dir que és la millor en buscar coses perquè amb vuit ulls no se li escapa detall!

Mentre aquesta conversa tenia lloc, l’Àliga Blanca va arribar majestuosa com sempre al lloc on els protagonistes continuaven tramant la nova recerca. En Nunu hi muntà, agafant-se ben fort perquè coneixia que l’Àliga Blanca era un ésser a qui no agradava esperar mai, per això volava a gran velocitat. Tots dos es dirigien cap al Llac Blau i quan arriben a la cova entren i, tal i com els havia indicat Dents Esmolades, es troben a Coral, la seva esposa, molt malferida gairebé sense esma.

A primera vista, els seus ulls tancats fan témer als nostres dos amics el pitjor, però la seva suau i costosa respiració de seguida els fa veure que encara hi ha esperança. A corre cuita, en Nunu treu unes herbes del sarró i en fa una infusió. Li fa beure i comença a millorar. Al cap de tres dies, la Coral ja s’ha recuperat. En Nunu i l’Àliga Blanca s’acomiaden de la Coral i tornen cap a l’arbre.

(...)