Algú que té l’oïda molt fina... El guepard!

El guepard esgotat cau a terra. En Nunu es gira i veu un guepard amb una estella clavada a la planta del peu. S’acosta per veure que li passa, el guepard intenta aixecar-se però no ho aconsegueix.

En Nunu treu del sarró una bota amb aigua i li fa beure una mica, després li treu l’ estella i li frega la ferida amb una fulla d’una planta medicinal i a continuació li prepara un ungüent amb diferents espècies d’ herbes, barrejades amb resina, ho posa sobre la ferida i ho embolica amb fulles de plataner lligades amb joncs.

En Nunu espera a que li faci efecte per poder continuar la seva marxa.

Al remenar el sarró li cau la pedra a terra, es veu molt bonica i el guepard demana que li ensenyi. La mira durant una bona estona i a continuació li diu: segueix-me.

En Nunu el segueix sense saber on van i després d’una bona estona caminant, en Nunu ja començava a estar cansat quan arriben al seu destí.

En aquell moment apareix un falcó ferit a l’ala que cau sobre en Nunu. En veure el guepard s’espanta i intenta fugir però com que no té gaire temps s’amaga entre uns matolls de la vora del camí.

En Nunu el tranquil·litza i li demana que torni ja que el guepard no el farà mal.
A continuació li cura l’ ala ferida i pot així continuar el seu camí.

Un cop tot ha passat en Nunu descobreix que a prop seu hi ha una cova. El guepard li explica que dins d’aquesta cova trobarà pedres tan boniques com la que porta al seu sarró, però si vol aconseguir-les haurà de saber de trobar l’entrada i el camí fins arribar al lloc on són les pedres.

En Nunu treu la pedra del sarró i s’adona que de la pedra surt una llum que senyala una de les tres entrades, decideix passar per aquesta entrada i el guepard li diu que continui, segueix per una colla de passadissos, al final d’aquests passadissos veu una llum blanca que el condueix a un gran espai, amb el terra ple de sorra, a sobre de les roques hi ha símbols esculpits.

No sap com trobar la sortida, i una altra vegada es ajudat per la pedra màgica que porta al sarró, descobreix l’entrada secreta i allà troba tot ple de pedres molt semblants a la seva.

En acabar els entrebancs agafa les pedres, però, es trenquen totes menys una, al instant agafa la pedra, l’única que no s’ha trencat i en aquest moment comença a ensorrar-se la cova. En Nunu surt corrent, aterrit i desorientat, no sap en quina direcció està el seu poblat, arriba la nit i recolzat sobre un arbre s’adorm fins a trenc d’alba.

Al matí intenta trobar el camí que el porti al seu poblat, però en aquest moment es troben en Nunu i el guepard que encara estan espantat per lo succeït el dia abans i... arriba la femella del guepard desesperada perquè no troba el seu fill. Llavors en Nunu els ajuda. Van al bosc, el busquen per els arbres, entre els arbustos, entre els troncs d’arbres i branques caiguts a terra, i el troben enfilat a una liana.

Tots plegats, decideixen anar cap el poblat d’en Nunu. Abans d’arribar al poblat cauen a un forat que està tapat amb branques i herbes, se n’adonem que han caigut en una trampa, al cap d’una estona arriba gent de la tribu Carapintada, amb les mans i les cares pintades de vermell, i el cos guarnit amb pells i banyes de rinoceront. Parlaven entre ells amb un idioma estrany, el cap de la tribu deia als caçadors: aj va artri les dorsçaca han tatppor nau ratepan

(...)