És el mag Curucuru. En Curucuru viu al mateix poblat que en Nunu. Té 600 anys tot i que no ho sembla. És baixet, amb els ulls blaus i vesteix de negre per confondres amb la foscor. Sempre va acompanyat d’un mussol que l’ajuda en les seves accions.

En Curucuru té molts poders però encara vol aconseguir-ne més; vol ser l’amo del món. Per això necessita la pedra dels quatre elements. La pedra que té el Nunu amb la que podrà dominar l’aigua dels rius i dels mars, la terra dels cinc continents, el foc del sol i dels volcans del centre de la Terra, l’aire del nord i sud, de l’est i de l’oest.

Fa temps que busca la pedra i ara està a punt d’aconseguir-la. Des que va veure el Nunu al cim de la muntanya que pensa com arravatar-li el tresor. Es transforma en llop i apareix davant del nen.

   - Ei, humà! Que ets el Nunu?

    - Sí. Em coneixes?

   - El meu amic mussol, que és un gran observador, m’ha parlat de tu i m’ha dit que saps curar ferides. El meu fill ha caigut i no sabem com curar-li. Que et podries apropar a la nostra cova i ajudar-nos?

   - És una mica tard. Els meus pares m’esperen. Els hauria d’avisar...

   - Si us plau, si us plau. És molt important. La cova no es lluny.

   - Bé..., anem-hi, doncs.

Mentre caminen el llop plorós explica com s’ha fet mal el seu fill i el Nunu pensa com guarir-lo. Ell coneix molt bé les plantes i els arbres d’aquelles contrades i els seus beneficis. L’arrel de manglar li anirà bé.

Després de 15 minuts arriben a la cova, que està a la vora d’un riu. El Nunú entra i troba el llobató ferit en un racó. És el mussol que el Curucuru ha encantat. El Nunu bull l’arrel manglà i fa uns massatges al petit amb el líquid mentre el llop s’apropa al sarró i canvia la pedra màgica per un còdol.

La cura ha acabat i el llop es mostra agraït. El Nunú i el llop s’acomiaden i el nen es dirigeix a casa seva. No sospita res, tot i que li sembla estrany no haver vista mai aquella cova. Ell que coneix tan bé la selva i els seus animalons. Bé, és un indret tan gran!

Quan el Nunu arriba a casa és molt tard. Els seus pares l’esperen espantats.

   - Com que has arribat tan tard?

   - Aquesta tarda he fet moltes coses: he pujat a la muntanya, he curat un llop...

   - Bé, ara ves a dormir que ja ens ho explicaràs demà.

   - Bona nit pares!

   - Bona nit Nunu!

   El Nunú està cansat i s’adorm de seguida. Al matí s’aixeca d’hora i es troba a la Kanya esmorzant. La Kanya és la seva germana. Té 10 anys i és una de les noies més boniques i intel·ligents del poblat.

   - Bon dia!

   - Bon dia Nunu!

   - Què vas fer ahir? Per què vas arribar tan tard?

   - Vaig anar al cim de la muntanya del barret de boira i vaig trobar la pedra més bonica que hagis vist mai. Ara te l’ensenyo. La tinc al sarró.

El Nunu treu la pedra del sarró de fulles trencades i...

   - Aquesta no és la meva pedra! Què ha pogut passar?

   - Pensa què vas fer ahir fins que vas arribar a casa.

   - Eh... Vaig anar al cim de la muntanya, vaig trobar la pedra, vaig ficar-la al sarró, vaig trobar-me un llop que em buscava per curar el seu fill, vaig agafar arrel de manglar, vaig arribar a la cova del llop, el vaig curar i vaig arribar a casa.

   - Potser te l’has deixat a la cova. Per què no l’anem a buscar a la cova?

El Nunu i la Kanya marxen cap a la cova del llop. Però, on es la cova? Ha desaparegut! Comencen a investigar, però l’únic que troben són unes petjades de llop que..., sorpresa!, es converteixen en petjades d’humà.

(...)