Aquell que té l’oïda tan fina, era un linx. Era un linx fort però semblava cansat, era un linx que no li desitjava cap mal a en Nunu i el seguia pacientment. En Nunu no sabia que aquell linx l’estava seguint. Després d’un moment en Nunu va sentir un soroll, es va adonar de la seva presència i es girà per veure qui era.

El noi, com que era tant valent, no va tenir por de la fera, fins i tot, va parlar amb ella:

   - Què vols, per què em segueixes?- Va dir en Nunu.

   - Doncs venia a buscar-te. Es diu a la selva que ets capaç de curar malalties
i la meva família necessita ajuda urgentment - Va dir el linx.

En Nunu, com gran amant dels animal que era, va anar corrent amb l´animal fins a la cova on vivien el linx i els seus familiars. Els dos junts van anar caminant fins que van arribar a una cova.

La cova era molt gran i molt profunda i amb molts passadissos que només la família del linx coneixia.

Va veure molts linxs, un d´ells li va dir:

   - Totes aquestes feres tenen ferides greus. Tu que pots curar els animals podràs ajudar molt; si ho fas, sereu el nostre rei!

El Nunu va dir:

   - Per què jo?

   - Perquè ets l´únic que ens pots ajudar- van contestar els linxs. A més, ets l´amo de la pedra de la veritat. Qui tingui aquesta pedra tindrà sempre sort.

   - Com es que esteu tots malalts? – Va tornar a fer el noi.

   - Uns caçadors ens van fer mal. Volien les nostres pells.

   - Que dolents que són.- Va dir en Nunu.- Ara intentaré curar-los!- Va afegir.

Poc a poc, en Nunu va començar a buscar herbes, cuinar-les i...va curar a tots els linx, fins i tot, als més grans.

Els linxs van donar les gràcies a en Nunu per tot el que havia fet per ells.

L´endemà els linxs van fer una festa, una gran festa amb un bon àpat on van convidar a gairebé tots els animals de la selva. Van celebrar que en Nunu a curat tots els linxs i, per fi, el van anomenar rei de la selva.

Però en Nunu no estava tranquil del tot, volia donar-li una lliçó a aquells caçadors tan dolents i va reunir a bestioles i bestioletes (als esquirols, llebres, llops, elefants, etc.) i van anar per feina, farien pagar a aquells homes allò que havien fet...

(...)