Allò que el segueix és un terrible puma, més negre que el carbó, amb els ulls verds i els ullals més llargs que una palmera. El que el puma vol és la pedra lluent anomenada “Vinilo” i es mou a poc a poc per no ser descobert. L’animalot s’acosta lentament a Nunu i els seus ulls brillen en la foscor; ell es gira, veu la bestiota i comença a córrer fins a la seva cabana.

Com que és molt fosc en Nunu no pot veure el que trepitja i, de sobte cau en una trampa que els caçadors havien fet. Aquesta trampa és un forat tapat amb branques d’arbre. El noi està nervios i espantat, intenta sortir però no pot, les mans li rellisquen quan intenta enfilar-se per la paret. En Nunu desesperat pensa:

   - M’aniria molt bé tenir una escala.

De cop i volta una llum molt brillant surt del sarró: és la pedra. En Nunu l’agafa i observa bocabadat com els arbres baixen les seves arrels fins el fons del forat. El nen s’hi enfila i surt a fora.

El puma està amagat darrera d’un arbre i observa com en Nunu segueix el camí que li indica la pedra amb la seva llum brillant. Silenciosament el va seguint...

Quan en Nunu arriba a casa seva fa un petó al seu avi i a la seva mare que l’esperaven neguitosos i els explica la seva meravellosa aventura, ensenya la pedra al seu avi que li diu:

   - Nunu, aquesta pedra és molt valuosa, no la perdis ni deixis que te la prenguin.

   - No avi – respon en Nunu – no tinguis por. La cuidaré molt bé.

El noi deixa la pedra sobre la taula i se’n va a dormir perquè està molt cansat després de l’aventura que ha viscut. A la cabana ja no se sent cap soroll, tothom dorm tranquil·lament, però hi ha algú que vigila, és el puma. Sense fer soroll entra a la cabana, agafa la pedra i

(...)