... el perseguia pel bosc. En Nunu no es va assabentar que algú el seguia però, de cop i volta. va sentir el soroll sec d'una branca que es trencava. Va notar que alguna cosa se li havia enredat al peu. No sabia què era. Potser una serp, una liana o… En Nunu es va girar però al no veure res per la foscor tan negra va pujar com un mico a d’alt d’un arbre. Tot era molt estrany doncs ell no entenia el que passava perquè no tenia cap enemic.

No va veure res i quan va baixar de l’arbre va tornar a pujar a un altre perquè va sentir un soroll molt més estrany encara, però amb tanta mala sort que va relliscar i es va fer molt de mal a la cama dreta, tant que no podia caminar.

Es va adonar que la pedra l’havia perdut. Però no,… estava al seu costat. La va agafar i es va aixecar com si res li hagués passat. Ja no li feia mal la cama.

Llavors començaven a sortir els primers raigs de sol. Gràcies a això es va adonar que alguna cosa estava amagada darrere d’un arbre vell i d’un marró fosc.

En Nunu va anar a veure què hi havia. Tot decidit va preguntar:

   - Qui hi ha? I sense aturar-se va enretirar les fulles. I…

Va veure un home vestit amb una túnica de color grana. Era gros, amb una barba molt llarga i ben pentinada i amb la cara plena de berrugues i marques d’haver viscut moltes aventures.

   - Qui ets? – li va preguntar en Nunu perquè no el coneixia.

   - Sóc el guardià de la pedra - li va contestar l’home.

   - Quina pedra? – va dir molt sorprès en Nunu.

   - La que vas trobar al cim de la muntanya: blava com el blau del llac, verda com una fulla nova, vermella com el foc, rodona, petita i llisa i la que se t’ha caigut fa no res.

   - Aquesta? - Li va preguntar en Nunu mentre la treia de la butxaca del pantaló.

   - Sí, aquesta. Si vols te la pots quedar. Però, has de saber que la pedra té poders màgics (llavors en Nunu va entendre que ja no li fes mal la seva
cama) i que si no ets responsable amb ella pot ser molt perillosa. Ja estic cansat de vigilar–la. He estat tota la meva vida fent-ho i penso que ja ha arribat l’hora de descansar. Sé que tindràs cura d’ella perquè he sentit parlar de tu en diferents poblats i tens les característiques i condicions adients per substituir-me en aquesta tasca. La teva valentia i el teu bon cor t’ajudaran. Jo t’he seguit només per avisar-te. No et volia fer ni por ni cap mal. Només avisar-te (li va tornar a dir) i comprovar que era cert el que havia sentit dir de tu.

L’home es va acomiadar d’en Nunu desitjant-li molta sort i que fes bon ús de la pedra. En Nunu va continuar el seu camí cap a casa

(...)