La selva de nit fa una mica de por. La foscor és la foscor més negra que mai heu vist. Les fulles més altes dels arbres fan un sostre espès, i no deixen passar ni un raig de lluna primet, ni la lluïssor brillant d’una estrella.

A la selva durant les nits, els sorolls són tan extranys, la boira és tan fresca que dóna esgarrifances. De matinada, als aiguamolls l’aigua tremola com si hi aterrés un helicòpter.

Viure a la selva en aquestes condicions és tota una aventura, però en Nunu coneix tots els perills, i això que tan sols té onze anys. A la seva tribu, però, amb aquesta edat ja estan a punt per convertir-se en guerrers. Tot i això, en Nunu mai s’hagués imaginat enmig d’una aventura com la que estava a punt de viure…

En Nunu pertanyia a la tribu dels Jaringo. El seu cap s’havia posat molt malalt i els remeis habituals no estaven fent cap efecte.

Un dia el chaman de la tribu, el bruixot, va reunir a tota la tribu per explicar el que havia vist en un somni. Tota la tribu es va reunir al voltant d’un gran foc. El chaman en la seva visió havia vist al Nunu travessant la selva fins a arribar a la muntanya de foc on trobava la única planta que podria sanar al Mut-xú. En Mut-xú estava malalt i només en Nunu trindria oportunitat de salvar la seva vida, només en Nunu podria acomplir la missió. Els guerrers van envoltar al Nunu tot entonant els seus cants i enmig d’una extranya dansa li van oferir les primeres eines que tindria com a guerrer: una corda de lianes, una llança, una carbassa amb aigua, i un collaret del chaman que el protegiria dels perills que hauria de véncer.

Enmig de l’emoció i la por, en Nunu es va endinsar a la selva en direcció a la muntanya màgica.

En un altre punt de la selva al poblat dels Amburu, en Karek i la seva germana Awa s’avorrien fent terrissa. Aquella era una tribu molt organitzada on els nens cada dia tenien un taller diferent: construcció d’eines, terrissa, crear foc, danses i càntics,... Però per a l’Awa i en Karek, que volien viure aventures, allò resultava massa avorrit. Quan portaven una estona, van demanar voluntaris per anar buscar llenya seca pels voltants del poblat i els dos germans van pensar que seria la seva oportunitat per escapar-se i viure la seva gran aventura. Així ho van fer. Havien sentit que al peu de la muntanya de foc, l’aigua sortia calenta i feina bombolles i que a més hi havia un lloc on sortia a molta alçada i queia formant una paret d’aigua. Feia temps que estaven planejant escapar-se i arribar-hi.

Van caminar fins al límit de les seves forces. Quan es cansaven, sentien una veu que els deia: -“Podeu arribar més enllà”… i tornaven a reprendre el pas.
Al matí del tercer dia, els dos nens es van despertar sobtats per uns crits que se sentien ben a prop. Espantats van córrer fins al lloc d’on semblaven venir els crits, però abans van agafar les eines que havien construït ells mateixos al taller del poblat abans d’escapar-se. De cop i volta es van trobar un noi desconegut que s’enfonsava ràpidament enmig d’un aiguamoll espès. Ràpidament i sense tenir temps de pensar, l’Awa va agafar la corda que portaven i va lligar un extrem a l’arbre més gros que va veure , mentre el Karek començava a tirar amb força de la corda. Però en Nunu continuava enfonçant-se ràpidament. L’Awa estirava també amb força ajudant al seu germà. Quan ja es pensaven que tot estava perdut, un personatge estrany va apreixer d’entre la vegetació i ràpidament va començar a tirar de la corda per ajudar als nens.

Després d’estirar i estirar i estirar, van aconseguir treure aquell noi i tots van quedar estirats al terra durant uns minuts recuperant-se de l’esforç i l’ensurt. Quan ja estaven mig recuperats tots tres nois van adornar-se que aquell home que tenien davant feia una fila ven extranya. De ben segur no era de cap tribu propera

(...)