Portava una lot, la meva navalla i anava força abrigat ja que feia molt de fred.
Quan vaig arribar a l'església vaig trobar totes les portes tancades. Vaig voltar l'església buscant un lloc per on poder entrar. Vaig veure un reixat de ventilació que era la mida perfecta per a mi i no era molt gruixut, de manera que la podia forçar amb la navalla. Em va costar més del que em pensava però al final, vaig trencar i vaig poder accedir a l'interior de l'església.

A l'interior de l'església estava tot fosc, vaig buscar amb la lot el llop de pedra ja que sabia que en mossèn Janot havia amagat la clau de la caixa allí.

Quan em dirigia capa ell em va venir una esgarrifança. No vaig dubtar, amb una gran corredissa em vaig encaminar fins allà. Quan vaig arribar, vaig dubtar si agafava la clau o no, però a la fi em vaig decidir per la opció que jo creia convenient: la vaig agafar, però abans, una corrent d'aire fred va envoltar el meu cos.

Ara ja tenia la clau. Només em faltava agafar el llibre. Em vaig anar apropant a l'altar que era allà on reposava fins que vaig sentir un soroll contra el vidre, era el vent que picava i repicava contra la fusta vella que enquadernava el marc del vidre. El vaig agafar amb les meves mans i de sobte, pum!, l'altar va desaparèixer i entre la pols, vaig veure unes escales conduïen a un passadís secret.

Així que amb passos atemorits anava baixant les escales, estava pensant en mossèn Janot, pobre home, quin disgust s'enduria quan veiés que no hi havia el llibre, però com diu mon pare "mai plou al gust de tothom".

Quan a la fi arribà al final de l'escala, em vaig trobar una au exòtica que parlava!.

Ens vàrem fer molt amics, però a la fi em va dir:

    - Per què has vingut aquí?

Jo li vaig explicar tot el que em va passar i ella em va dir que havia ensenyat a llegir al mossèn amb un conjur. El conjur era el següent:

Has d'agafar una goteta de sang del qui sàpiga llegir i barrejar-la amb l'aigua beneïda i beure-ho.

I també havies de dir unes paraules màgiques:

"Per aprendre a llegir, sang del lector,
i si te la veus mot millor."

Jo molt content vaig pujar corrent les escales amb el llibre a les mans. I vaig pensar que a l'endemà faria el conjur.

Però la meva sorpresa va ser quan no podia sortir de l'església perquè el conducte de ventilació era molt alt; abans podia baixar però ara no podia pujar.
Va ser llavors quan vaig decidir que m'amagaria a sota dels bancs. Dormiria allà i, a l'endemà, sense que el mossén em veiés, me n'aniria.

(...)