Llavors, vaig passar tota la nit romiant un pla per poder robar el llibre.Finalment el vaig trobar : diumenge a la nit aniria a l`esglèsia, agafaria la clau, obriria la caixa i ja tindria el llibre !.

Desprès me`n anaria a les afores del poble.Un cop allà ja veuria què faria.

Tal i com havia planejat : aniria a l`esglèsia, cap a la part més fosca, pujaria per la columna i agafaria la clau que estava dintre l`estatua però una vegada vaig fer allò que m`havia proposat vaig adonar-me que no estava allà.Com era de nit no es podia diferènciar quina era la part més fosca de l`esglèsia i vaig dirigir-me a l`altre cantó però la clau no estava allà tampoc.

Vaig seure a un banc i pensant i repensant se`m va ocórrer que potser mossén Joanot havia canviat la clau de lloc.

Vaig mirar per tota l`esglèsia i finalment: allà era. El mossén l`havia ficat a un llum molt gran que hi havia a l`altar.Havia de buscar el llibre. Vaig anar a casa pensant on seria el llibre.

Al dia següent, a l`escola, em vaig adonar que el llibre potser el tindria a casa seva.Llavors quan vaig sortir de l`escola, la primera parada va ser la casa del mossén.

L`excusa era que necessitava un llibre per l`escola.Es va posar molt content, sempre l`agradava que li demanés ajuda, li feia sentir-se útil.

El va anar a buscar i jo mentre vaig mirar pel seu escriptori. Havia de trobar el llibre sagrat. No era allà !.

Entre els papers hi havia un mapa on es trobava una mena de signe que jo ja havia vist abans, em resultava conegut però no sabia de què, llavors en aquell moment vaig caure: eren els mateixos que havia gravat a la portada del llibre!

Aleshores, vaig pensar que aquell mapa em portaria on era el llibre i agafar-lo va ser la meva decisió.

El mossén va tornar amb el llibre que l`havia demanat. Portava un somriure d`orella a orella. Va dir:

    - Pere petit, aquest llibre és molt espiritual.En ell trobaràs la tranquil.litat interior que necessites.

I només escoltar aquelles paraules, vaig dir-me a mi mateix:

    - I tant ! però més que tranquil.litat necessito trobar el llibre!

A l`arribar a casa vaig anar a la meva habitació, havia de planejar la meva fugida, revisar el mapa, romiar el camí idoni...

A la matinada vaig marxar al castell que sortia al mapa, tot i que pensava que no trobaria el llibre allà però m`havia d`assegurar.

El camí fins arribar va ser molt dur, les condicions atmosfèriques a més a més no acompanyaven: feia molt de fred i de seguida es va fer fosc.

Una vegada allà, la porta principal ja va impresionar-me.

    - Oohhhh! Què gran! Podré obrir la porta amb la clau que tinc? Vaig a provar.

Al ficar la clau al pany, la porta es va obrir.

    - Això vol dir que el llibre ha d`estar a qualsevol racó del castell. El trobaré!

En aquell moment vaig adonar-me que anava per bon camí, que cada vegada estava més a prop del llibre.Quines ganes tenia d`agafar-lo entre les meves mans!

Vaig entrar amb molta por al castell. Les parets eren grises i en feien venir esgarrifances, una antorxa va il.luminar-me.Els passadissos estaven decorats amb armadures i escuts. Era tot tant estrany!

De sobte, un soroll va escoltar-se i començar a córrer va ser la meva reacció.
Jo, Pere petit, havia de trobar una sortida.Una porta gran estava al final del passadís, sense pensar, vaig obrir la porta i vet aquí: estava a la biblioteca del castell.

    - Estic sorprés, mai havia vist una biblioteca tant gran.Faré un cop d`ull.

Una inmesa làmpara d`or il.luminava els prestatges. Els llibres estaven ordenats per èpoques.Eren molt antics, de tapes dures, amb lletres daurades.

Enmig de la biblioteca havia una gran taula plena de papers, enciclopèdies i llibres en llatí, grec, és a dir, de tota mena.

En un racó es trobava un globus terraqüi enorme. I al seu costat una taula petita on havia un munt de mapes.Un d`ells era enorme i idèntic al que vaig trobar a casa del mossén.

    - Ara si que estic segur que el llibre sagrat ha d`estar aquí! Però i el soroll que he sentit, d`on prové?

(...)