Llavors va veure que la porta estava oberta i hi va entrar. A dintre hi havia com a mínim deu vigilants. Va entrar i un vigilant li va dir:

   - Què hi fa vostè aquí?

   - Vinc a buscar el llibre de mossèn Jamot que m’ha dit que li porti perquè se l’ha descuidat.- va dir en Pere Petit, sense posar-se vermell.

   - Ai, aquest mossèn Jamot!- va dir un altre vigilant.

En Pere Petit va agafar el llibre tant valuós per en mossèn Jamot, i va marxar.

Va anar cap al castell del Sr. Hug de Rocabrisa i li va demanar un parell de cavalls i un carro ben gran. En Sr. Hug de Rocabrisa li va donar el que volia i li va dir que se n’anés d’allà perquè tenia son. Va anar cap a casa seva i va recollir les seves coses.

Com que ja era de nit, i tenia molta son, va decidir que marxaria l’endemà ben aviat.

A l’endemà ben d’hora va agafar el carro i va marxar de casa sense fer soroll, ni tan sols va esmorzar. Va agafar el carro amb cavalls i se’n va anar cap al bosc. Al cap de mitja hora de cavalcar, es va trobar una serp, que en Pere Petit, va atropellar sense pietat, va arribar el migdia i en Pere Petit es va aturar per dinar i es va preguntar: Què devien fer els seus pares sense ell? Va pensar que no havia de preocupar-se per aquestes coses i que quan tornés seria molt ric i sabria llegir com els mossens.

Després de dinar va intentar començar a llegir el llibre, però no tenia ni la més remota idea de que volien dir aquells signes.

Va tornar a cavalcar, al cap d’una hora va arribar a un poble, va anar a l’església i li va demanar al mossèn si es podia quedar perquè no tenia on anar.

En mossèn li va dir que si, amb una condició: dormiria a cal paller.

Quan es va despertar li va dir al mossèn que volia estudiar per saber llegir. En mossèn va dir que necessitava l’autorització del rei, que ell no li ho podia dir.

Se’n va anar, cansat de tants viatges cap al castell del rei. En Pere Petit, aquella nit, va haver de dormir al carro i hi va passar molt de fred. No volia tornar a dormir mai més amb aquestes condicions.

Quan per fi va arribar al castell del rei, es va trobar amb uns cavallers nobles que no el deixaven passar. En Pere Petit els va dir que era un missatge pel rei i que era urgent. Els nobles cavallers no el van deixar passar igualment, perquè el rei estava fent assumptes secrets i que si volia passar havia de portar una nota d’un mossèn.

Va tornar cap al poblet i li va demanar al mossèn que si li podia fer una nota al rei per poder-lo visitar. En mossèn li va dir que si i li va fer una nota escrivint-la en veu alta, en Pere Petit va escoltar per poder aprendre una mica i quan el mossèn li va donar la nota la va guardar i abans de tornar-se’n cap al castell del rei, es va quedar a dormir.

A l’endemà, va anar cap al castell i va ser molt mal rebut:

   - Ja tornes a ser aquí, marrec?- va dir el primer cavaller noble.

   - Perquè no et quedaves uns dies al poble de Vilaseca?- va dir el segon.

   - Ara ja porto nota firmada pel mossèn.- va dir en Pere Petit.

Igualment, no el van deixar passar.

(...)