CEIP LA GARALDA
6è de Cicle Superior
 

El diumenge, després de lliurar la capsa a mossèn Janot van sentir la pregària sobre el cel i l'infern. Jo pensava que aquestes magnífiques paraules sortien del llibre misteriós. En acabar el mossèn, els vilatans van marxar a casa seva. Jo vaig aprofitar per amagar-me darrera de la porta vella de la capella de Sant Marc on mai no va ningú.

L'església no va trigar molt en quedar-se en silenci. Llavors, vaig decidir sortir i, molt a poc a poc, vaig anar fins l'altar on era la clau amagada entre els ullals del llop. Amb molta por, vaig ficar la mà a la boca i sense dificultat vaig trobar la clau. Em va semblar que els ulls del llop brillaven, però no podia ser, era de marbre.

Obrir la caixa i amagar el Llibre sota la camisa va ser fàcil. Vaig sortir per la porta de la capella de Sant Joan i corrents vaig travessar la Plaça Major i el pont sobre el rierol. Travessant els camps de blat vaig arribar fins el turó de La Creu. Vaig seure sota el majestuós roure i vaig obrir el Llibre.

   - Qui gosa despertar-me?- va dir el Llibre.

Quequejant vaig contestar:

   - Sóc... Sóc..., Pere Petit, fill de Pere, el ferrer.

   - Jo sóc el Llibre del Món, del Cel i de l'Infern i per haver-me robat hauràs de passar les tres proves o quedaràs atrapat dins meu per sempre més.

Una llum cegadora va sortir de les pàgines i em va xuclar en un remolí de lletres, animals monstres...

Bruscament, vaig caure sobre el terra. Davant meu hi havia tres portes terrorífiques: una amb un àngel, una altra amb un dimoni i la última, amb un arbre.

La veu va dir:

   - Ara et posaré tres proves. Obre la porta del Cel i toca'l.

Vaig deduir que la primera porta era la del cel perquè hi havia un àngel.

Vaig entrar i vaig trobar un paisatge ple de muntanyes. Entre totes destacava una tan alta que arribava fins el cel. Vaig decidir córrer fins fer el cim. No sé quan temps vaig trigar en arribar però tot estava envoltat de boira. La boira més espessa que havia vist mai. Estava tan cansat que vaig caure rendit al terra, però també orgullós perquè estava tocant el Cel.

   - Enhorabona, però encara no has superat la prova.- va dir la veu -. Ara hauràs de solucionar l'endevinalla que et posaré:

" La gent diu que si vas mai tornaràs.
Si et portes bé hi aniràs."

Després de rumiar-ho una estona vaig respondre:

   - Ja ho tinc! És el Cel!

Un remolí de lletres, boira i àngels em va portar davant de les portes que no havia obert.

La veu, empipada, va dir:

   - Ara que has superat la primera porta hauràs de...

(...)


Compartir un conte
Autors: alumnes de 6è del CEIP La Garalda (Pallejà)
Mestra: Miquel Ramos
report
educació (CRP Baix Llobregat-6)