Llavors jo ... m’he quedat bocabada i no he sabut que fer. Però encara m’he quedat més sorpresa quan he vist que la senyoreta, tota despistada, s’ha assegut a la seva cadira.

Jo, que estic davant seu, no he parat de fer-li senyals aixecant els braços i movent les mans. Aleshores la senyoreta s’ha pensat que li feia ganyotes i m’ha dit:

   - Vols deixar de fer el pallasso! I, on és la teva plastilina groga?

En aquell moment s’ha sentit un petit soroll:

   - Piu! Piu!

La senyoreta ha començat a mirar al seu voltant, però no veia res de res. Finalment a mirat a terra, a abaixat el cap i l’ha vist! El meu pollet! L’ha agafat entre les mans i li ha fet un petó i una abraçada perquè deixés de plorar.

Aleshores li ha preguntat:

   - Què et passa pollet? Què fas a la nostra classe?

El pollet li ha contestat:

   - És que acabo de néixer i tinc fred!

   - Doncs que poden fer? – Ha preguntat la senyoreta als nens de la classe, que també s’han quedat bocabadats quan l’han vist.

Aleshores jo, que estic pendent de tot el que passa, he dit:

   - Nosaltres et poden ajudar!

   - Com? – Ha preguntat la senyoreta.

I els nens i jo li hem respòs que podríem fer màgia, sí, sí, màgia de la que fem a la classe perquè pugui anar a veure el sol i així segur que no tindrà més fred!

   - Bona idea! – Ha dit la senyoreta. I tots hem dit les paraules màgiques.

Abracadabra,
Pota de cabra,
Ales de mosca,
El pollet s’espolsa.
Suc de ratolí,
La sorpresa
Ja és aquí!

I tant que ha estat una sorpresa, perquè ha aparegut una escombra!

Tots s’han quedat sorpresos, pensant perquè necessitem una escombra, però jo ho he vist claríssim!

   - És una escombra voladora!

(...)