Autor: Jordi Dolcet

L'Anton, la seva dona i el fill gran, un noiet de nou anys, esperaven drets que s'obrís la porta de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. A les set en punt sonà la sirena.

          —Si l'encarregat et fa esmunyir un altre cop entre les corretges de les màquines, vés amb compte a prendre mal —avisà l'Anton al seu fill.

A l'interior, cadascú ocupà el seu lloc de treball: l'Anton als telers, la dona a les filadores i el fill al costat de l'encarregat.

          —Anton, anem. Avui ens toca canviar de feina! —li digué un company—. Hem de descarregar uns carros per a l'església d'en Gaudí.

Pujaren dalt d'un carro i travessaren el recinte. Van passar per davant de l'economat i de la casa on vivia l'Anton. Tot era propietat del senyor Güell. L'Anton encara va veure com els seus fills petits sortien de casa per anar a l'escola.

Quan va passar per davant del teatre, l'Anton va recordar que al vespre acompanyaria els seus fills a l'assaigs d'Els Pastorets. Els dos més petits feien d'angelets, però el gran, aquell any, ja feia de dimoni. Mentre els menuts assajaven, ell es reuniria amb els companys de la coral, perquè a l'Anton el que li agradava era cantar. I distret com anava, es va posar a xiular la melodia de Les flors de maig.

A l'esplanada de l'església els esperaven els carros dels traginers, carregats de pedres, ceràmica, maons i ciment. Els traginers eren els encarregats de transportar les bales de cotó americà des del port de Barcelona fins la colònia.

A l'hora de dinar, l'Anton i els seus companys, van posar-se a l'ombra d'uns pins i van menjar. La seva dona i el seu fill dinaven a la fàbrica tot vigilant les màquines.

Quan va sonar la sirena, van tornar a la feina, però tot just havien reprès el treball que van sentir una altra vegada la sirena de la fàbrica...

Tothom va entendre de seguida què volia dir aquell avís: algú havia pres mal. van deixar la feina i hi van córrer tots per si calia donar-hi un cop de mà. En arribar-hi, l'Anton va veure el seu fill amb el braç i la mà plens de sang i la seva dona plorant.

          —L'ha enganxat una corretja de les màquines i li ha masegat el braç —va dir un treballador—, i sembla que ha perdut algun dit.

El senyor Güell es va obrir pas entre la munió d'obrers que es lamentaven i compadien el noiet i els pares.

          —Tothom a treballar. Agafeu el noi i porteu-lo a l'hospital.

L'Anton va carregar el seu fill en un carro dels traginers i el van traslladar a Barcelona, a l'Hospital de la Santa Creu.

Cap al tard, l'amo va anar a visitar-lo a l'hospital.

          —Com anem, Anton? Què fa el vailet? —digué el senyor Güell.

L'Anton se'l mirà compungit i no digué res.

          —Ja he parlat amb els metges —continuà l'amo—. El noi se'n sortirà. Llàstima del dit que ha perdut... Però, no heu de patir per ell. El farem anar a una escola de Barcelona, perquè aprengui comptabilitat, i el col·locarem a les oficines de la fàbrica.

El senyor Güell, abans d'abandonar la sala de l'hospital, va mirar una vegada més el noiet, que, endormiscat, encara gemegava. L'Anton, amb un nus a la gola, a penes va poder dir: «Gràcies... Gràcies...»


Activitats de comprensió lectora Activitats de llengua Activitats de coneixement del medi

©  Grup Promotor - Santillana ISBN 84-7911-211-5
Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA